ESCRIT RUPESTRE DELS GRAUS DE RODA DE TER

D.3.1Graus Roda de Ter

BEŔIKAŔS

BAŔKAABULTUMANTIŔ

Descarto que les estries anteriors siguin signes.

BEŔIKAŔS: forma escrita ibèrica de “bri” “fibra, filament” i ‘gars’ de “garsar, guerxar, torçar, troca”.

BAŔKA: Nom del substrat “barca, recipient, caixa”.

ABULTU  Basc ‘abuleta’ “cordeta, agulleta”.

MANDIŔ: basc ‘mandira’ “llençol”.

 

Proposta del desxiframent:

“Caixa de la troca de fil i agulla de llençol”

Antoni Jaquemot

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

NOU ESCRIT IBÈRIC D’ULLASTRET

nou escrit d'Ullastret

Lectura dels signes segons l’estudi de Joan Ferrer i Jané

TITIBIAŔBIBI  en la part alta de la imatge

BABAR KIKIBI ISAR  en la part baixa de la imatge escrit invertit

Proposta de segmentació

TITIBI AŔBIBI BABAR KIKIBI ISAR

Proposta de desxiframent

“Flors de nap, tiges de mongeta. Coure” segons la nova lectura

Una recepta de cuina com a aprenentatge per escriure

 

Raonament del desxiframent:

‘aŕbi’ basc “nap”

‘titi’ basc “pit, mugró, flor”

‘bi’ “dos” forma de plural (més d’un)

‘babar’ basc ‘babarrun’ “mongeta”

‘kiki’ basc ‘kikilu’ “tija”

‘isar’ basc ‘isar’  “coure”

 

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

MONTSERRAT

Collbató

EUGIN

Imatge extreta http://cathalaunia.org/Iberika/I01234

MONTSERRAT

La muntanya de Montserrat ha estat sempre un lloc de culte. Un indret especial característic per les seves formes d’agulles arrodonides que dels cims estant es divisa una gran part de Catalunya fins i tot Mallorca si el temps ho permet. Muntanya de peregrinació que ha de venir de temps remots abans de la ubicació cristiana del monestir.

La forma de “serra” contemplada des dels seus costats confirma el seu topònim: ‘monte-serrato’ que dóna a entendre que està “serrat, segat, tallat”. El nom genèric de “serra” a les muntanyes fa referència a una filera de munts suaus que no és el cas de Montserrat que no forma part d’una “serra” sinó que és “la serra” per antonomàsia. “Serrar” procedeix del llatí ‘segare’ que també  vol dir “segar i tallar”, d’aquí tenim els noms de “penya-segat”, una altra forma en toponímia és “espadat” com la Serra d’Espadà a Castelló o la Serra de les Espases que són precisament els cims que estan al davant de Montserrat cara nord.

Força vegades els noms romanitzats són la traducció dels noms antics preromans o ibèrics en el nostre cas o una alteració fonètica. Tenim un referent d’estudi al Pirineu: el Mont Perdut. Evidentment una muntanya no es pot perdre. Podríem opinar que no es veia perquè el tapava la boira i en caminar es perdia la noció exacte del lloc, però no resulta plausible. Es tracte d’un nom alterat preromà basc de ‘epertu’  “tallat”, un “precipici”.

Un dels llocs més emblemàtics de  la muntanya de Montserrat és el “Cavall Bernat”, una “agulla” solitària i alta al mig de la muntanya. El nom de “cavall” és un eufemisme de “carall” un símbol fàl·lic. A l’antigor, llocs com aquest, eren venerats com a senyal de fertilitat. Recordem els dibuixos de la dansa fàl·lica de la balma del Cogul. Aquest nom de “cavall-bernat” és general, el trobem a Matadepera, a Colldejou, a les illes Medes, al Cap Norfeu, a Alzira i a Mallorca. La part interessant del topònim és el segon terme: ‘bernat’. En Coromines diu que procedeix de ‘baranat’” de “barana” per la forma de feixes que presenta la roca. La denominació sembla forçada i no és corrent en el parlar. Crec que ‘ber’ amaga el terme ‘eper’, eber’, el de “tallat” que donaria nom a tota la muntanya: “els tallats, els segats, els serrats”. La part final ‘nat’ seria un adjectiu com el basc ‘nadi’ “cep, robust” o ‘nata’ “pigat”: “serrat cepat”.

Mancaria el nom genèric de “muntanya”. En la mateixa muntanya de Montserrat hi ha la “serra Palomera”, nom genèric de ‘PALA, BALA, MALA’ “pedra, muntanya, penya” i roques com Roc Palom, Sa Palomera. Palom derivat de “pala” com a nom unitari.

Montserrat seria El *PALOM-EBERA. “Pedra tallada o Peratallada” són topònims ben entesos. Exemples: el Montseny documentat com el Palancar, el Canigó és també el Balaig. Altres muntanyes com Balenyà, Balandrau, Balaitus i noms tautològics com: Montmal, Puigmal, Puig Balador, Maladeta, Penyamal (Vignemale), també penyes com “malles” i “mallos” i crec també el nom del Pallars: “muntanyes” o sigui EL PIRINEU.

COLLBATÓ

Documentat ‘Collis Betone’ recorda el nom de la deessa ibèrica BETATUN, no un nom germànic desconegut en el territori proposat per en Coromines.  Collbató és una vila al peu d’una gruta, la del Salnitre i sota la mateixa muntanya de Montserrat, punt per accedir als seus cims on es veneraria la divinitat ibèrica, la de la “visió” i “oracle”, basc ‘bet-‘ “veure”, amb una afinitat a la fertilitat que representen les roques fàl·liques. No es estrany que aparegués una imatge, la Moreneta, per tal de seguir la veneració a l’antiga deessa ibèrica.

A la vila es va trobar un ceràmica amb signes ibèrics que diu EUGIN

En basc ‘euki’ vol dir “guardar”, ‘eukin’ “guardiola”

Antoni Jaquemot

Octubre 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

VAS DE CARES DE LLÍRIA

BEKOR

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I03114

ATEN : NIZ-UNIN : BEKOŔBAN : OŔER: UAŔDEISE

“DISCUSIÓ DE NIZ-AUNIN AMB AQUEST VAS DE CARES ALS GENETS UAŔDEISE (celtes varacos)

Aten  basc ‘ateleka’ “discussió, querella”

Niz-Unin  Nom personal

‘bekoŕ’ “cara”

‘ban’ “el vas d’oferiment” (vas de cares)

‘oŕo’ “cavall”; ‘oŕer’ “genets”

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESCRIT SOBRE EL PLOM “MARSAL” a-2

KORTER

Imatge extreta //esquema

BASI KORTEŔ NSBA TOŔTE O(TI)

BEKOŔBAN AŔE BANGUŔS ABAŔKETOR

KAULTE BITEŔOKAN IUNSKI KAUTE

 

UNA PICA RECIPIENT D’UNGIR.  CONDESCENDÈNCIA D’UN EXVOT. ACCEPTA LA SALUTACIÓ. PER VALOR D’UNA LLIURA S’HA ADQUIRIT UNA SABONERA, ESCUMA D’AIGUA DESTIL·LADA.

 

Raonament

Basi  “unció, ungir. Nom personal d’un dirigent ungit”; ‘korteŕ’, existeix un ‘gudur kiŕ’, un ‘korti kiŕ’ i un ‘korti zalir’, ha de ser  un recipient especial; “un vas d’ungir”;  ‘nsba’ basc ‘untz / ontz’ “got”, “pica”, altres tasses porten escrit ‘ys’ i ‘anysa’; toŕte’ en basc ‘torkor’ persona amable, condescendent, que s’hi avé, de ‘etorri’ “venir”: condescendència”; ‘oti’ “suplicar, pregar”, basc ‘oti’; ‘bekor’ “cara, rostre, figura, fesomia”; ‘ban’ determinatiu emfàtic de valor: “una cara adequada” quan va davant és proposta de valor. Un ‘oti bekoŕban’ “una figura de suplicar” ha de ser una Deméter o un exvot;  aŕe’ “rebre, acceptar, acollir”;  ‘guŕs’ “veneració”, ‘ban guŕs’ “desitjar veneració: salutació”. ‘abaŕ-ke-tor’ “valor d’una lliura”, ‘abaŕ “lliura, o número deu; ‘tor’ “valor, equivalència”; ‘kaulte’ basc ‘gahulatu’ “desordenar, remoure” una mena de dipòsit per elaborar sabó. ‘biteŕokan’ “comprar-vendre, traspassar, trocar”; ‘iunski’ “porció de rosada, de pluja” (aigua destil·lada); ‘kaute’ basc ‘gahuts /‘gaun / hagun’ “escuma”. Basc ‘gaukar’ “vibrum” herba del sabó.

Agost 2017

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

EPIGRAFIA A GER DE CERDANYA

Escrit de Ger de Cerdanya

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I03097

Transliteració

NEITIN BASETIŔA IUNSTIR BAŔBIN KIDE USEI KIDE

ŚAUŚ

Literal: “Neitin cremador d’oli  Iunstir, companya d’ànima companya de creença”

PEVETER DE  NEITIN – IUNSTIR ACOMPANYA L’ÀNIMA I LA FE

VENIU, RESTEU

Raonament

Cremador d’oli és el peveter. El foc del peveter serveix per evitar els mals físics i espirituals. L’ànima equival a la vida.

NEITIN IUNSTIR es mostra com una sola deïtat. Neitin és la deessa mediterrània, la Neit egípcia, l’Atenea grega.   Iunstir és la fertilitat, la rosada de l’alba, deessa ibèrica.

‘iuns’ en basc “rosada”; ‘baŕ’ “interior”; ‘bin’ “llavor, vida”; ‘kide’ “d’igual, company”; ‘us’, ‘usei’ ‘uste’ “fe, creença, fidel”; ‘bas’ “oli”; tiŕa’ substrat “tira” “ornament”.

śauś’ “veniu, resteu, esteu” basc ‘zauzte

 

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESTELA FUNERÀRIA

IKON

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I01897

IKONḾKEIḾI

ILDUBELEŚEBAN

Segmentacio:  IKON-Ḿ-KEI ḾI ILDU-BELEŚ EBAN

Raonament

Ikonḿ-Kei és el nom bimembre del difunt (ik “tu”; on “bo” “tu bo, tu ets bo, bona persona); ‘kei’ “afegir” “persona afegida, adoptada al grup o a la família” paraules preses de la llengua basca. la grafia ḿ és una nasal d’unió amb l’altra paraula

ḿi és una expressió de presentació o de conformitat equival a “heus aquí, això és”

Ildu-Beleś és el nom bimembre personal de qui fa la dedicatòria (ildu “persona de la ciutat”: ‘ildir, ildur, ildun’ “ciutat”;  Beleś de ‘bel’, ‘belar’ “front”, persona que s’enfronta, que dirigeix, persona de l’entorn del dirigent.

eban basc ’eman’ “donar, col·locar, dedicar-se, acostumar-se” és la làpida, l’estela de dedicació al difunt, el memorial que ha erigit  Ildu-Beleś

HEUS AQUÍ IKON-Ḿ-KEI DEDICATÒRIA D’ ILDU-BELEŚ

Antoni Jaquemot

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari