MONTSERRAT

Collbató

EUGIN

Imatge extreta http://cathalaunia.org/Iberika/I01234

MONTSERRAT

La muntanya de Montserrat ha estat sempre un lloc de culte. Un indret especial característic per les seves formes d’agulles arrodonides que dels cims estant es divisa una gran part de Catalunya fins i tot Mallorca si el temps ho permet. Muntanya de peregrinació que ha de venir de temps remots abans de la ubicació cristiana del monestir.

La forma de “serra” contemplada des dels seus costats confirma el seu topònim: ‘monte-serrato’ que dóna a entendre que està “serrat, segat, tallat”. El nom genèric de “serra” a les muntanyes fa referència a una filera de munts suaus que no és el cas de Montserrat que no forma part d’una “serra” sinó que és “la serra” per antonomàsia. “Serrar” procedeix del llatí ‘segare’ que també  vol dir “segar i tallar”, d’aquí tenim els noms de “penya-segat”, una altra forma en toponímia és “espadat” com la Serra d’Espadà a Castelló o la Serra de les Espases que són precisament els cims que estan al davant de Montserrat cara nord.

Força vegades els noms romanitzats són la traducció dels noms antics preromans o ibèrics en el nostre cas o una alteració fonètica. Tenim un referent d’estudi al Pirineu: el Mont Perdut. Evidentment una muntanya no es pot perdre. Podríem opinar que no es veia perquè el tapava la boira i en caminar es perdia la noció exacte del lloc, però no resulta plausible. Es tracte d’un nom alterat preromà basc de ‘epertu’  “tallat”, un “precipici”.

Un dels llocs més emblemàtics de  la muntanya de Montserrat és el “Cavall Bernat”, una “agulla” solitària i alta al mig de la muntanya. El nom de “cavall” és un eufemisme de “carall” un símbol fàl·lic. A l’antigor, llocs com aquest, eren venerats com a senyal de fertilitat. Recordem els dibuixos de la dansa fàl·lica de la balma del Cogul. Aquest nom de “cavall-bernat” és general, el trobem a Matadepera, a Colldejou, a les illes Medes, al Cap Norfeu, a Alzira i a Mallorca. La part interessant del topònim és el segon terme: ‘bernat’. En Coromines diu que procedeix de ‘baranat’” de “barana” per la forma de feixes que presenta la roca. La denominació sembla forçada i no és corrent en el parlar. Crec que ‘ber’ amaga el terme ‘eper’, eber’, el de “tallat” que donaria nom a tota la muntanya: “els tallats, els segats, els serrats”. La part final ‘nat’ seria un adjectiu com el basc ‘nadi’ “cep, robust” o ‘nata’ “pigat”: “serrat cepat”.

Mancaria el nom genèric de “muntanya”. En la mateixa muntanya de Montserrat hi ha la “serra Palomera”, nom genèric de ‘PALA, BALA, MALA’ “pedra, muntanya, penya” i roques com Roc Palom, Sa Palomera. Palom derivat de “pala” com a nom unitari.

Montserrat seria El *PALOM-EBERA. “Pedra tallada o Peratallada” són topònims ben entesos. Exemples: el Montseny documentat com el Palancar, el Canigó és també el Balaig. Altres muntanyes com Balenyà, Balandrau, Balaitus i noms tautològics com: Montmal, Puigmal, Puig Balador, Maladeta, Penyamal (Vignemale), també penyes com “malles” i “mallos” i crec també el nom del Pallars: “muntanyes” o sigui EL PIRINEU.

COLLBATÓ

Documentat ‘Collis Betone’ recorda el nom de la deessa ibèrica BETATUN, no un nom germànic desconegut en el territori proposat per en Coromines.  Collbató és una vila al peu d’una gruta, la del Salnitre i sota la mateixa muntanya de Montserrat, punt per accedir als seus cims on es veneraria la divinitat ibèrica, la de la “visió” i “oracle”, basc ‘bet-‘ “veure”, amb una afinitat a la fertilitat que representen les roques fàl·liques. No es estrany que aparegués una imatge, la Moreneta, per tal de seguir la veneració a l’antiga deessa ibèrica.

A la vila es va trobar un ceràmica amb signes ibèrics que diu EUGIN

‘eugi’ surt escrit a l’estela funerària de Sinarcas i ‘eŕi-eun’ en una ceràmica d’ofrena a Llíria.

En basc ‘egi<eugi’ vol dir “veritat” i ‘egun<eun’ “dia, llum”. Trobar la llum és trobar la veritat.

Antoni Jaquemot

Setembre 2017

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

VAS DE CARES DE LLÍRIA

BEKOR

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I03114

ADEN : NIZ-UNIN : BEKOŔBAN : OŔER: UAŔDEISE

“DEFERÈNCIA A LA PAU DE NIZ-AUNIN AMB AQUEST VAS DE CARES ALS GENETS UADŔTEISE (celtes varacos)

Aden  basc ‘adei ‘ “deferència a la pau”

Niz-Unin  Nom personal

‘bekoŕ’ “cara”

‘ban’ “el vas d’oferiment” (vas de cares)

‘oŕo’ “cavall”; ‘oŕer’ “genets”

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESCRIT SOBRE EL PLOM “MARSAL” a-2

KORTER

Imatge extreta //esquema

BASI KORTEŔ NSBA TOŔTE O(TI)

BEKOŔBAN AŔE BANGUŔS ABAŔKETOR

KAULTE BITEŔOKAN IUNSKI KAUTE

 

UNA PICA RECIPIENT D’UNGIR.  CONDESCENDÈNCIA D’UN EXVOT. ACCEPTA LA SALUTACIÓ. PER VALOR D’UNA LLIURA S’HA ADQUIRIT UNA SABONERA, ESCUMA D’AIGUA DESTIL·LADA.

 

Raonament

Basi  “unció, ungir. Nom personal d’un dirigent ungit”; ‘korteŕ’, existeix un ‘gudur kiŕ’, un ‘korti kiŕ’ i un ‘korti zalir’, ha de ser  un recipient especial; “un vas d’ungir”;  ‘nsba’ basc ‘untz / ontz’ “got”, “pica”, altres tasses porten escrit ‘ys’ i ‘anysa’; toŕte’ en basc ‘torkor’ persona amable, condescendent, que s’hi avé, de ‘etorri’ “venir”: condescendència”; ‘oti’ “suplicar, pregar”, basc ‘oti’; ‘bekor’ “cara, rostre, figura, fesomia”; ‘ban’ determinatiu emfàtic de valor: “una cara adequada” quan va davant és proposta de valor. Un ‘oti bekoŕban’ “una figura de suplicar” ha de ser una Deméter o un exvot;  aŕe’ “rebre, acceptar, acollir”;  ‘guŕs’ “veneració”, ‘ban guŕs’ “desitjar veneració: salutació”. ‘abaŕ-ke-tor’ “valor d’una lliura”, ‘abaŕ “lliura, o número deu; ‘tor’ “valor, equivalència”; ‘kaulte’ basc ‘gahulatu’ “desordenar, remoure” una mena de dipòsit per elaborar sabó. ‘biteŕokan’ “comprar-vendre, traspassar, trocar”; ‘iunski’ “porció de rosada, de pluja” (aigua destil·lada); ‘kaute’ basc ‘gahuts /‘gaun / hagun’ “escuma”. Basc ‘gaukar’ “vibrum” herba del sabó.

Agost 2017

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

EPIGRAFIA A GER DE CERDANYA

Escrit de Ger de Cerdanya

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I03097

Transliteració

NEITIN BASETIŔA IUNSTIR BAŔBIN KIDE USEI KIDE

ŚAUŚ

Literal: “Neitin cremador d’oli  Iunstir, companya d’ànima companya de creença”

PEVETER DE  NEITIN – IUNSTIR ACOMPANYA L’ÀNIMA I LA FE

VENIU, RESTEU

Raonament

Cremador d’oli és el peveter. El foc del peveter serveix per evitar els mals físics i espirituals. L’ànima equival a la vida.

NEITIN IUNSTIR es mostra com una sola deïtat. Neitin és la deessa mediterrània, la Neit egípcia, l’Atenea grega.   Iunstir és la fertilitat, la rosada de l’alba, deessa ibèrica.

‘iuns’ en basc “rosada”; ‘baŕ’ “interior”; ‘bin’ “llavor, vida”; ‘kide’ “d’igual, company”; ‘us’, ‘usei’ ‘uste’ “fe, creença, fidel”; ‘bas’ “oli”; tiŕa’ substrat “tira” “ornament”.

śauś’ “veniu, resteu, esteu” basc ‘zauzte

 

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESTELA FUNERÀRIA

IKON

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I01897

IKONḾKEIḾI

ILDUBELEŚEBAN

Segmentacio:  IKON-Ḿ-KEI ḾI ILDU-BELEŚ EBAN

Raonament

Ikonḿ-Kei és el nom bimembre del difunt (ik “tu”; on “bo” “tu bo, tu ets bo, bona persona); ‘kei’ “afegir” “persona afegida, adoptada al grup o a la família” paraules preses de la llengua basca. la grafia ḿ és una nasal d’unió amb l’altra paraula

ḿi és una expressió de presentació o de conformitat equival a “heus aquí, això és”

Ildu-Beleś és el nom bimembre personal de qui fa la dedicatòria (ildu “persona de la ciutat”: ‘ildir, ildur, ildun’ “ciutat”;  Beleś de ‘bel’, ‘belar’ “front”, persona que s’enfronta, que dirigeix, persona de l’entorn del dirigent.

eban basc ’eman’ “donar, col·locar, dedicar-se, acostumar-se” és la làpida, l’estela de dedicació al difunt, el memorial que ha erigit  Ildu-Beleś

HEUS AQUÍ IKON-Ḿ-KEI DEDICATÒRIA D’ ILDU-BELEŚ

Antoni Jaquemot

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

PLOM CASTELLET DE BANYOLES (Escrito ibérico sobre plomo de Tivissa)

Castellet de Banyoles ACastellet de Banyoles B

Imatges extretes de http://cathalaunia.org/Iberika/I02679

A

UDESKA: EŔKA IKI ŚOKA BAŔBINKIDE

KIAN AIUN ORTINIŔ ŚALI  OTANAI

ULDIBEI KATE ŚALIR SIATIKANIS

TOR

B

AIUN ORTINIKA BITAŔAN TEŚIR

Proposta de desxiframent

A

Una petita partició de la festa de noces en la unió carnal amb la companya íntima de vida. Un treball d’Aiun-Ortin d’una peça d’unça d’argent en un ungüentari d’argent equivalent per a Uldi-Bei.

B

Aiun-Ortin ha fet camí de forçada labor

 

Raonament

Aiun-Ortin i Uldi-Bei són noms personals

‘udeska” basc ‘deusak’ “adornament de noces, festa de noces”

‘eŕka’ basc “solc, partició, branca”.

‘iki’ basc ‘ikin’ “poc, petit”.

‘śoka’ basc ‘sokatu’ “unir-se carnalment”.

‘kian’ basc  ‘giau’; “cultivar”.

‘siati’ (plural) basc ‘zia’ “greix, ungüent”

kani-s “en gerra” ‘kani / kayi / kami’ “gerra” origen grec.

‘kate’  basc ‘(en)gatik’ “per a”

‘otanai’ “’otar’ peça de 40 gr.”

‘śali, śalir’ “argent”.

‘kide’ “persona igual, amic, company”

‘baŕbin’ “ànima, vida interna”, basc ‘barru’ “intern”, bihi / bini’ “gra, llavor, portador de vida”, ‘biz’ “vida”; “vida interna” podria atribuir-se a “amor” perquè Uldi-Bei és nom femení, company de l’ànima o company d’amor”.

‘-ika’ sufix de presentació, demostració.

‘bitaŕan’ Basc ‘bide’ “camí” forma verbal en passat “ha caminat, ha fet camí, ha viscut.

‘teśir’ basc ‘desak’ labor feta amb esforç.

Antoni Jaquemot

Juliol 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

PLOM DE VILLARES VI (MLH F17.2)

Villares VI

Cara A:

SAKAŔADINDE IUŚTIR BAŔBINKE BANTAKON ATUN
TAŔATI ULDIDAR SEDALIKEAN TEŚIBIDERUKAN
BAŚUIKAN BAGARARŃI SEKEBIDEROSAN ŚUŚU(DE) –
S ATUN BIDIRE BOŚIN INEŃUGI KATIBABIŔBETE

Cara B:

BETUGINETE IUŚTIR ATURDE

Segmentació proposada:
Sakaŕ-Adin-te Iuśtir baŕbin-ke bandakon atun.

Daŕ-Adi Uldi-Dar sedalikean. Teśi bide-(e)ruk-an

baśu ikan bakarńi. Seke biderosan śuśudes

atun bidire bośin ineńugi katiba biŕ bete

Betugine-te Iuśtir aturde

Proposta de traducció:

 

Cara A

SAKAŔ ADIN I IUNSTIR, GUARDADORA DE VIDA, DONEN LA BONA NOVA DE L’EMBARÀS D’ULDI-DAR QUE HO HA DECIDIT . HA ADQUIRIT  REGALS   PER UNA FESTA D’UNIÓ AMB VI, HEUS AQUÍ. S’HA ADQUIRIT CERA PER LA TEIA DE LA FERTILITAT PERQUÈ SIGUI ALEGRE. EL SEMEN DEL COBRIMENT SEGUEIXI.

Cara B

CONSIDERADA MESURA DE IUNSTIR D’ESTAR ENCINTA.

Literal: Sakar Adin i Iunstir guardadora de vida ( la divinitat) donen bon saber del blat nou (fertilitat) renovat d’UIdi-Dar que ha decidit.  Ha adquirit labors esforçades (fets a mà) d’unió de festa de vi. Heus aquí. S’ha adquirit cera per la teia del blat nou (fertilitat) que sigui alegre. Els espermes del cobriment siguin plens.

La consideració mesurada.  Els prenys de Iunstir

Raonament:

Sakaŕ-Adin: Nom personal que introdueix l’escrit. Sakaŕ, en basc ‘zakar’ “fort, rude”; ‘adin’ “veterà, d’edat”.

Iunstir, aquí escrit Iuśtir, és la deessa de la vida i de la mort.

Baŕbinke: En basc ‘Biz’ “vida”. Del substrat ‘binza’ “ferment, llavor”; en basc bihi>bini’ “gra”. ‘Baŕ’ “interior”; ‘baŕbin’ “esperit, ànima, lloc que guarda la vida”. ‘-ke’ “i”.

‘bandakon’: “donar bon saber, bona notícia” ‘eman’ “donar, dedicar”; ‘dakon<daki-on’ ‘daki, iakin’ “saber, conèixer”; ‘on’ “bo, bona, ric” com a desig.

‘atun’ en basc “primer blat” és un ritual de fertilitat.

‘taŕati’: “ampliacions, prolongacions, renovació” en basc ‘tarra’ “engrandir, prenyada”.

‘Uldi-Dar’ Pronunciació *ullidar. ‘Uldi’ basc ‘ole, olde’ “voluntat” i ‘d-aŕ’ acollidor / a” nom personal femení.

‘Sedalikean teśi bider ukan’:

sedal-ike-an. Basc: ‘seda’ “fixar, determinar, terme, decidir” ‘ike-an’ sufixos verbals: “han decidit”. ‘teśi’ en basc ‘dezak’ “labors, treballs esforçats”; ‘bider ukan’ és una variant de ‘bideŕ-okan’ del plom de St. Just Desvern. (bide-eŕokan) “manera, via de transferir, de fer passar”. El sufix ‘-an’ forma de passat. En basc ‘eroski’ “vendre, transferir”.

‘baśu’. En basc ‘batzu’ “unió”.

‘ikan’ En basc ‘igan’ “festa”

‘bakarńi’ ‘bakar’ del substrat ‘bagot’. ‘Baka’ “vi” segons Terenci Varró. ‘Ńi’ “heus aquí, això és”.

‘seke’ substrat “seguer, rusc silvestre”, “cera”.

‘śuśudes’. En basc ‘zuzi’“teia”.

‘atun’ adjectiu dedicat a la divinitat, potser de l’egipci aton i atenea, basc ‘adun’ “blat nou”, “nodridor, fèrtil”.

‘bide-eros-an’ paral•lel a ‘bide-eŕok-an’ “la manera de vendre i transferir”. En basc ‘eroski’.

‘bidire’ en basc ‘bider’ “bedi, biz’ “que sigui”

‘bośin’. En basc ‘bozin / pozin’ “fer festa, celebrar”.

‘ineńugi’ Basc: ‘inaurri<inanurr’, ‘inaute’ “cobrir”.

‘katiba’ Basc “kaduri” esperma, espermàtic, semen”

‘bir bede’ “ Basc ‘bira’ “que siguin”; ‘bete’ “ple”.

 

‘bedu’ en basc ‘bet-’ “mirar, contemplar, considerar”

‘kine’ basc ‘kinoi’ “nivell, mesura”

‘Iuśtir’ (Iunstir) la Deessa.

‘aturde: ‘azur’ “prenys, està encinta”.

 

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari