PLOM DE VILLARES VI (MLH F17.2)

Villares VI

Cara A:

SAKAŔADINDE IUZTIR BAŔBINKE BANTAKON ATUN
TAŔATI ULDIDAR SEDALIKEAN TEZIBIDERUKAN
BAZUIKAN BAGARARŃI SEKEBIDEROSAN ZUZU(DE) –
S ATUN BIDIRE BOZIN INEŃUGI KATIBABIŔBETE

Cara B:

BETUGINETE IUZTIR ATURDE

Segmentació proposada:
Sakaŕ-Adin-te Iuztir baŕbin-ke bandakon atun.

Daŕ-Adi Uldi-Dar sedalikean. Tezi bide-(e)ruk-an

bazu ikan bakarńi. Seke biderosan zuzudes

atun bidire bozin ineńugi katiba biŕ bete

Betugine-te Iuztir aturde

Proposta de traducció:

 

Cara A

SAKAR ADIN I IUNSTIR, GUARDADORA DE VIDA, DONEN LA BONA NOVA DE L’EMBARÀS D’ULDI-DAR QUE HO HA DECIDIT . HA ADQUIRIT  REGALS   PER UNA FESTA D’UNIÓ AMB VI, HEUS AQUÍ. S’HA ADQUIRIT CERA PER LA TEIA DE LA FERTILITAT PERQUÈ SIGUI ALEGRE. EL SEMEN DEL COBRIMENT SEGUEIXI.

Cara B

CONSIDERADA MESURA DE IUNSTIR D’ESTAR ENCINTA.

Literal: Sakar Adin i Iunstir guardadora de vida ( la divinitat) donen bon saber del blat nou (fertilitat) renovat d’UIdi-Dar que ha decidit.  Ha adquirit labors esforçades (fets a mà) d’unió de festa de vi. Heus aquí. S’ha adquirit cera per la teia del blat nou (fertilitat) que sigui alegre. Els espermes del cobriment siguin plens.

La consideració mesurada.  Els prenys de Iunstir

Raonament:

Sakaŕ-Adin: Nom personal que introdueix l’escrit. Sakaŕ, en basc ‘zakar’ “fort, rude”; ‘adin’ “veterà, d’edat”.

Iunstir, aquí escrit Iuztir, és la deessa de la vida i de la mort.

Baŕbinke: En basc ‘Biz’ “vida”. Del substrat ‘binza’ “ferment, llavor”; en basc bihi>bini’ “gra”. ‘Baŕ’ “interior”; ‘baŕbin’ “esperit, ànima, lloc que guarda la vida”. ‘-ke’ “i”.

‘bandakon’: “donar bon saber, bona notícia” ‘eman’ “donar, dedicar”; ‘dakon<daki-on’ ‘daki, iakin’ “saber, conèixer”; ‘on’ “bo, bona, ric” com a desig.

‘atun’ en basc “primer blat” és un ritual de fertilitat.

‘taŕati’: “ampliacions, prolongacions, renovació” en basc ‘tarra’ “engrandir, prenyada”.

‘Uldi-Dar’ Pronunciació *ullidar. ‘Uldi’ basc ‘ole, olde’ “voluntat” i ‘d-aŕ’ acollidor / a” nom personal femení.

‘Sedalikean tezi bider ukan’:

sedal-ike-an. Basc: ‘seda’ “fixar, determinar, terme, decidir” ‘ike-an’ sufixos verbals: “han decidit”. ‘Dezi’ en basc ‘dezak’ “labors, treballs esforçats”; ‘bider ukan’ és una variant de ‘bideŕ-okan’ del plom de St. Just Desvern. (bide-eŕokan) “manera, via de transferir, de fer passar”. El sufix ‘-an’ forma de passat. En basc ‘eroski’ “vendre, transferir”.

‘bazu’. En basc ‘batzu’ “unió”.

‘ikan’ En basc ‘igan’ “festa”

‘bakarńi’ ‘bakar’ del substrat ‘bagot’. ‘Baka’ “vi” segons Terenci Varró. ‘Ńi’ “heus aquí, això és”.

‘seke’ substrat “seguer, rusc silvestre”, “cera”.

‘zuzurdes’. En basc ‘zuzi’“teia”.

‘atun’ adjectiu dedicat a la divinitat, potser de l’egipci aton i atenea, basc ‘adun’ “blat nou”, “nodridor, fèrtil”.

‘bide-eros-an’ paral•lel a ‘bide-eŕok-an’ “la manera de vendre i transferir”. En basc ‘eroski’.

‘bidire’ en basc ‘bider’ “bedi, biz’ “que sigui”

‘bozin’. En basc ‘bozin / pozin’ “fer festa, celebrar”.

‘ineńugi’ Basc: ‘inaurri<inanurr’, ‘inaute’ “cobrir”.

‘katiba’ Basc “kaduri” esperma, espermàtic, semen”

‘bir bede’ “ Basc ‘bira’ “que siguin”; ‘bete’ “ple”.

 

‘bedu’ en basc ‘bet-’ “mirar, contemplar, considerar”

‘kine’ basc ‘kinoi’ “nivell, mesura”

‘Iuztir (Iunstir) la Deessa.

‘aturde: ‘azur’ “prenys, està encinta”.

 

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

GOT D’ARGENT TROBAT A TIVISSA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA

Baikar Tivissa

BADE IŔE BAIKAR ZOKIN BAIKAR

“A LA VEGADA TU ETS GOT, GOT CÒNCAU”

Expressió que vindria a dir “tu ets un got “especial” còncau”

 

El got té forma còncava pel mig i en el fons exterior està escrita la llegenda.

Raonament:

‘bade’ en basc “a la vegada”

‘iŕe’ en basc ‘hire’ “de tu, teu” forma verbal de “tu ets” dirigit a l’objecte.

‘baikar’ “bol, got” del substrat ‘vega’ “conca” en orografia “conc”.

‘zokin’ en basc ‘zokon, zokogune’ “concavat”.

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

CERÀMICA DE LLÍRIA F-13.5

Llíria F13.5

 

BANKUŔS KAŔES BANITE EKIAR SALDUTIBAITE IUMSTIŔ TOLI(RBI)TANE BASŚUMIDADINIŔE.

Ban-guŕs kaŕes banite egiar salduti-baite Iumstir tolir bidane bas śumi tatin iŕ e.

La gerra l’ofereix a la deessa Iunstir

Proposta de traducció:
Ban gurs: en basc, ‘eman’ “donar”; ‘guŕs’’guren’ “veneració”.
Karres, en basc ‘ekarre’ “fruits”.

Banite: ‘ban’ substrat de “bandeja” basc ‘eman’ “donar, oferiment”: “recipients de donacions”; ‘-ti’ plural; ‘-te’ subjecte.

Ekiar: Possessió, senyor, domini, facultat, capacitat de fer. En basc ‘egi’, respecte a arbres: “plantats”
Saldu: ‘sallu’ escrit en llatí. Del substrat “saió”. “tros de terra per conrear. Nom de la ciutat de Salduie, antiga Saragossa i d’una possible *Saldube a Salou. Els actuals noms dels rius Xaló a Alacant i Jalón a Saragossa.
Baite en basc: ‘baite’ “interior”.

Tolir. Grec ‘tolys’ “fort”. En lletres llatines ‘Herculi toli andosso’ dedicat a Hèracles.
Bitane. En basc ‘bide’ “camí”; ‘bitan’ “fer camí, encaminar, guiar, conduir”. Sufix ‘-e’ “per”: “la força de Iunstir guiï”.
Bas de ‘basi’ “unció”. En basc ‘basitu’ “untar, posar-hi oli, ungir”.
Zumi en basc ‘zumintz’ “àloe”.
Ta-tin. En basc “és fet”.

Iŕe. En basc ‘hi’ “tu”; ‘-ŕe’ “per a tu, a tu”

“SALUTACIONS VENERABLES OFERIMENT DE FRUITES PLANTADES DE  L’INTERIOR DELS SAIONS. LA FORÇA DE IUNSTIR GUIÏ.  OLI  FET  D’ÀLOE PER A TU”.

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

BOTÓ DE MARBRE

Empúries.botó marbre

SORSE IDEŔKE TAI YI

quita d’una peça d’un conjunt de vuit, heus aquí
La peça es va trobar a Empúries.

Raonament:

‘sorse’ “vuit”. En basc ‘zortzi’

‘ideŕ’ “quita, treure d’un conjunt, separació”; basc ‘ider’

‘ke’ preposició de relació entre ‘ideŕ’ i ‘tai’

‘tai’ “peça d’un conjunt”. Pot ser també “brot”, ”fruita” o “flor”. Del substrat “toia”.

‘yi’ (pronunciació ‘nai’ o ‘nui’) equivalent a “heus aquí”.

Jaquemot

juny 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

FUSAIOLA DEL VILAR DE VALLS

I02886-dib-BIBR00335-1.jpg

fusaiola Vilar de Valls escrit

IŔE KEŚTANḾ ATAŔŚU EKIAŔ SINEKUN

                                                BAI BAIBAŔ

IŔE   “pròpia, la teva o verb “tu ets”.

KEŚTANḾ .  Paral·lel: ‘kaśtaun’ “noia, la filadora” basc ‘gazte’ “jove” i ‘aun’ “dona”.

ATAŔŚU. Basc adats “cabellera, grenya”, “manyoc, flocall,  acumulació de fils al teler”

EKIAŔ.  ‘ekiaŕ  “qui fa, domini”. En basc ‘egi” “fer”

SINEGUN. El substrat “seny” ‘seneko, séneca’; ‘sinegun’ “Ple de seny, confiança, coneixement”. Consell, entitat religiosa o política.

BAI BAIBAR. En basc ‘bai’ “és, això és” ‘baibar’ basc ‘baia’ “defectuós, peça no vàlida, de mostra”

Proposta de traducció:

TU ETS LA NOIA DEL FLOCALL DEL DOMINI DEL CONSELL.  PEÇA DEFECTUOSA (DE MOSTRA)”

Jaquemot

Juny 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESTELA DE SAGUNT f.11.10

I01953-dib-BIBR00287-1.jpg

Transliteració:

OLORTIKIRSBE

ŔIAN : YITIKIRS

ENI : EDERINDU

Segmentació:

OLOR-TIKIRS BEŔIAN YI  TIKIRS- ENI  EDERINDU

Traducció

OLOR-TIKIRS HA MORT, HEUS AQUÍ. TIKIRS-ENI  HA FET ELS FUNERALS

Raonament:

Olor-Tikirs i Tikirs-Eni són noms personals.

B-eŕian “ell ha mort”, ‘b-‘ pronom de tercera persona, ‘eriar’ “mort”, ‘-n’ forma verbal del passat.

‘yi’ final de sentència: “això és, heus aquí”.

‘ederindu’ “ha fet els funerals” basc ‘eden’ “funerals”; ‘-in’ de ‘egin’ ‘du’ passat del verb “haver”.

Juny 2017

Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

AMULET DE CAN GAMBÚS DE SABADELL

amulet de Sabadell

Transliteració

 

                                                                DEZAILAUŔ

                                                                BEŔSIR+N o BEŔSIRTEBAN

                                                                BITAN

                                                                ASTEBEIBASEBAN

DEZAILAUŔ BEŔSIRTE BAN BITAN ASTE BEI BASEBAN

Oferiment de Beŕ-Sir a Tez-Ail-auŕ de fer el camí. Ofert amb la unció de Astebei

DEZ-AIL ‘dez’ “treball esforçat, artístic” en basc ‘dezak’ “esforços de treball”; ‘ail’ “costurera, modista” de ‘ail’ “fil”.

AUŔ “dona per a ser mare”. En basc “ infantar, nen”.

BEŔ-SIR-TE. Acció que fa ‘Beŕsir’. Beŕ “distingit”. La forma ‘bere’; ‘bertze’ basca. Pronom de tercera persona singular i derivats “d’ell, seu, seva, propi, independent, per ell mateix, distingit, especial, adornat”.  Sir “plàcid”,  basc ‘sirats’ “plaer”.

BAN “donació, oferiment” de “donar, dedicar, col·locar”. Basc ‘eman’.

BITAN “fer camí, guiar-se, viure”, escrit en el plom del Solaig (Castelló). En basc ‘bide’ “camí”, ‘-tan’ sufix verbal. Denota “anar a fer una cosa”.

ASTE. Deïtat.  En basc ‘aste’ “període de temps, setmana”, ‘asti’ “temps lliure”. Surt escrit en làpides amb caràcters llatins ‘Astedumae’ i ‘Asterdumari’, noms personals. Coincideix amb la deessa Astarté.

BEI. En basc ‘Beiraupen’ és “eternitat, vivent”. ‘behi’ “temps, vegada”. “Temps etern, per sempre”, surt en els ploms de Castelló i d’Orlell a la Vall d’Uixó. ‘Aste beike’, ‘Auŕ Uni beike’, ‘Uni beike’. ‘Uni’ és una deessa etrusca.

BAS-E surt també a ‘basetebina’, ‘dusbanbase’ i ‘baserte’ a Llíria i ‘erbatebanbase’ a Err de la Cerdanya. En basc ‘basitu’ “unció, ungir, untar”, Sufix ‘-e’ preposició.

 

Jaquemot

Juny 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari