EPIGRAFIA A GER DE CERDANYA

Escrit de Ger de Cerdanya

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I03097

Transliteració

NEITIN BASETIŔA IUNSTIR BAŔBIN KIDE USEI KIDE

ŚAUŚ

Literal: “Neitin cremador d’oli  Iunstir, companya d’ànima companya de creença”

PEVETER DE  NEITIN – IUNSTIR ACOMPANYA L’ÀNIMA I LA FE

VENIU, RESTEU

Raonament

Cremador d’oli és el peveter. El foc del peveter serveix per evitar els mals físics i espirituals. L’ànima equival a la vida.

NEITIN IUNSTIR es mostra com una sola deïtat. Neitin és la deessa mediterrània, la Neit egípcia, l’Atenea grega.   Iunstir és la fertilitat, la rosada de l’alba, deessa ibèrica.

‘iuns’ en basc “rosada”; ‘baŕ’ “interior”; ‘bin’ “llavor, vida”; ‘kide’ “d’igual, company”; ‘us’, ‘usei’ ‘uste’ “fe, creença, fidel”; ‘bas’ “oli”; tiŕa’ substrat “tira” “ornament”.

śauś’ “veniu, resteu, esteu” basc ‘zauzte

 

Antoni Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESTELA FUNERÀRIA

IKON

imatge extreta de http://cathalaunia.org/Iberika/I01897

IKONḾKEIḾI

ILDUBELEŚEBAN

Segmentacio:  IKON-Ḿ-KEI ḾI ILDU-BELEŚ EBAN

Raonament

Ikonḿ-Kei és el nom bimembre del difunt (ik “tu”; on “bo” “tu bo, tu ets bo, bona persona); ‘kei’ “afegir” “persona afegida, adoptada al grup o a la família” paraules preses de la llengua basca. la grafia ḿ és una nasal d’unió amb l’altra paraula

ḿi és una expressió de presentació o de conformitat equival a “heus aquí, això és”

Ildu-Beleś és el nom bimembre personal de qui fa la dedicatòria (ildu “persona de la ciutat”: ‘ildir, ildur, ildun’ “ciutat”;  Beleś de ‘bel’, ‘belar’ “front”, persona que s’enfronta, que dirigeix, persona de l’entorn del dirigent.

eban basc ’eman’ “donar, col·locar, dedicar-se, acostumar-se” és la làpida, l’estela de dedicació al difunt, el memorial que ha erigit  Ildu-Beleś

HEUS AQUÍ IKON-Ḿ-KEI DEDICATÒRIA D’ ILDU-BELEŚ

Antoni Jaquemot

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

PLOM CASTELLET DE BANYOLES (Escrito ibérico sobre plomo de Tivissa)

Castellet de Banyoles ACastellet de Banyoles B

Imatges extretes de http://cathalaunia.org/Iberika/I02679

A

UDESKA: EŔKA IKI ŚOKA BAŔBINKIDE

KIAN AIUN ORTINIŔ ŚALI  OTANAI

ULDIBEI KATE ŚALIR SIATIKANIS

TOR

B

AIUN ORTINIKA BITAŔAN TEŚIR

Proposta de desxiframent

A

Una petita partició de la festa de noces en la unió carnal amb la companya íntima de vida. Un treball d’Aiun-Ortin d’una peça d’unça d’argent en un ungüentari d’argent equivalent per a Uldi-Bei.

B

Aiun-Ortin ha fet camí de forçada labor

 

Raonament

Aiun-Ortin i Uldi-Bei són noms personals

‘udeska” basc ‘deusak’ “adornament de noces, festa de noces”

‘eŕka’ basc “solc, partició, branca”.

‘iki’ basc ‘ikin’ “poc, petit”.

‘śoka’ basc ‘sokatu’ “unir-se carnalment”.

‘kian’ basc  ‘giau’; “cultivar”.

‘siati’ (plural) basc ‘zia’ “greix, ungüent”

kani-s “en gerra” ‘kani / kayi / kami’ “gerra” origen grec.

‘kate’  basc ‘(en)gatik’ “per a”

‘otanai’ “’otar’ peça de 40 gr.”

‘śali, śalir’ “argent”.

‘kide’ “persona igual, amic, company”

‘baŕbin’ “ànima, vida interna”, basc ‘barru’ “intern”, bihi / bini’ “gra, llavor, portador de vida”, ‘biz’ “vida”; “vida interna” podria atribuir-se a “amor” perquè Uldi-Bei és nom femení, company de l’ànima o company d’amor”.

‘-ika’ sufix de presentació, demostració.

‘bitaŕan’ Basc ‘bide’ “camí” forma verbal en passat “ha caminat, ha fet camí, ha viscut.

‘teśir’ basc ‘desak’ labor feta amb esforç.

Antoni Jaquemot

Juliol 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

PLOM DE VILLARES VI (MLH F17.2)

Villares VI

Cara A:

SAKAŔADINDE IUŚTIR BAŔBINKE BANTAKON ATUN
TAŔATI ULDIDAR SEDALIKEAN TEŚIBIDERUKAN
BAŚUIKAN BAGARARŃI SEKEBIDEROSAN ŚUŚU(DE) –
S ATUN BIDIRE BOŚIN INEŃUGI KATIBABIŔBETE

Cara B:

BETUGINETE IUŚTIR ATURDE

Segmentació proposada:
Sakaŕ-Adin-te Iuśtir baŕbin-ke bandakon atun.

Daŕ-Adi Uldi-Dar sedalikean. Teśi bide-(e)ruk-an

baśu ikan bakarńi. Seke biderosan śuśudes

atun bidire bośin ineńugi katiba biŕ bete

Betugine-te Iuśtir aturde

Proposta de traducció:

 

Cara A

SAKAŔ ADIN I IUNSTIR, GUARDADORA DE VIDA, DONEN LA BONA NOVA DE L’EMBARÀS D’ULDI-DAR QUE HO HA DECIDIT . HA ADQUIRIT  REGALS   PER UNA FESTA D’UNIÓ AMB VI, HEUS AQUÍ. S’HA ADQUIRIT CERA PER LA TEIA DE LA FERTILITAT PERQUÈ SIGUI ALEGRE. EL SEMEN DEL COBRIMENT SEGUEIXI.

Cara B

CONSIDERADA MESURA DE IUNSTIR D’ESTAR ENCINTA.

Literal: Sakar Adin i Iunstir guardadora de vida ( la divinitat) donen bon saber del blat nou (fertilitat) renovat d’UIdi-Dar que ha decidit.  Ha adquirit labors esforçades (fets a mà) d’unió de festa de vi. Heus aquí. S’ha adquirit cera per la teia del blat nou (fertilitat) que sigui alegre. Els espermes del cobriment siguin plens.

La consideració mesurada.  Els prenys de Iunstir

Raonament:

Sakaŕ-Adin: Nom personal que introdueix l’escrit. Sakaŕ, en basc ‘zakar’ “fort, rude”; ‘adin’ “veterà, d’edat”.

Iunstir, aquí escrit Iuśtir, és la deessa de la vida i de la mort.

Baŕbinke: En basc ‘Biz’ “vida”. Del substrat ‘binza’ “ferment, llavor”; en basc bihi>bini’ “gra”. ‘Baŕ’ “interior”; ‘baŕbin’ “esperit, ànima, lloc que guarda la vida”. ‘-ke’ “i”.

‘bandakon’: “donar bon saber, bona notícia” ‘eman’ “donar, dedicar”; ‘dakon<daki-on’ ‘daki, iakin’ “saber, conèixer”; ‘on’ “bo, bona, ric” com a desig.

‘atun’ en basc “primer blat” és un ritual de fertilitat.

‘taŕati’: “ampliacions, prolongacions, renovació” en basc ‘tarra’ “engrandir, prenyada”.

‘Uldi-Dar’ Pronunciació *ullidar. ‘Uldi’ basc ‘ole, olde’ “voluntat” i ‘d-aŕ’ acollidor / a” nom personal femení.

‘Sedalikean teśi bider ukan’:

sedal-ike-an. Basc: ‘seda’ “fixar, determinar, terme, decidir” ‘ike-an’ sufixos verbals: “han decidit”. ‘teśi’ en basc ‘dezak’ “labors, treballs esforçats”; ‘bider ukan’ és una variant de ‘bideŕ-okan’ del plom de St. Just Desvern. (bide-eŕokan) “manera, via de transferir, de fer passar”. El sufix ‘-an’ forma de passat. En basc ‘eroski’ “vendre, transferir”.

‘baśu’. En basc ‘batzu’ “unió”.

‘ikan’ En basc ‘igan’ “festa”

‘bakarńi’ ‘bakar’ del substrat ‘bagot’. ‘Baka’ “vi” segons Terenci Varró. ‘Ńi’ “heus aquí, això és”.

‘seke’ substrat “seguer, rusc silvestre”, “cera”.

‘śuśudes’. En basc ‘zuzi’“teia”.

‘atun’ adjectiu dedicat a la divinitat, potser de l’egipci aton i atenea, basc ‘adun’ “blat nou”, “nodridor, fèrtil”.

‘bide-eros-an’ paral•lel a ‘bide-eŕok-an’ “la manera de vendre i transferir”. En basc ‘eroski’.

‘bidire’ en basc ‘bider’ “bedi, biz’ “que sigui”

‘bośin’. En basc ‘bozin / pozin’ “fer festa, celebrar”.

‘ineńugi’ Basc: ‘inaurri<inanurr’, ‘inaute’ “cobrir”.

‘katiba’ Basc “kaduri” esperma, espermàtic, semen”

‘bir bede’ “ Basc ‘bira’ “que siguin”; ‘bete’ “ple”.

 

‘bedu’ en basc ‘bet-’ “mirar, contemplar, considerar”

‘kine’ basc ‘kinoi’ “nivell, mesura”

‘Iuśtir’ (Iunstir) la Deessa.

‘aturde: ‘azur’ “prenys, està encinta”.

 

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

GOT D’ARGENT TROBAT A TIVISSA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA (Vaso de plata con escritura ibérica)

Baikar Tivissa

Imatges extretes de http://cathalaunia.org

BADE IŔE BAIKAR ŚOKIN BAIKAR

“A LA VEGADA TU ETS GOT, GOT CÒNCAU”

Expressió que vindria a dir “tu ets un got “especial” còncau”

 

El got té forma còncava pel mig i en el fons exterior està escrita la llegenda.

Raonament:

‘bade’ en basc “a la vegada”

‘iŕe’ en basc ‘hire’ “de tu, teu” forma verbal de “tu ets” dirigit a l’objecte.

‘baikar’ “bol, got” del substrat ‘vega’ “conca” en orografia “conc”.

‘zokin’ en basc ‘zokon, zokogune’ “concavat”.

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

CERÀMICA DE LLÍRIA F-13.5 (escrito ibérico sobre cerámica)

Llíria F13.5

 

BANKUŔS KAŔES BANITE EKIAR SALDUTIBAITE IUMSTIŔ TOLI(RBI)TANE BASŚUMIDADINIŔE.

Ban-guŕs kaŕes banite egiar salduti-baite Iumstir tolir bidane bas śumi tatin iŕ e.

La gerra l’ofereix a la deessa Iunstir

Proposta de traducció:
Ban gurs: en basc, ‘eman’ “donar”, ‘ban’ “cosa donada, el recipient, el càlat ; ‘guŕs’’guren’ “veneració”.
Karres, en basc ‘ekarre’ “fruits”.

Banite: ‘ban’ substrat de “bandeja” basc ‘eman’ “donar, oferiment”: “recipients de donacions”; ‘-ti’ plural; ‘-te’ subjecte.

Ekiar: Possessió, senyor, domini, facultat, capacitat de fer. En basc ‘egi’, respecte a arbres: “plantats”
Saldu: ‘sallu’ escrit en llatí. Del substrat “saió”. “tros de terra per conrear. Nom de la ciutat de Salduie, antiga Saragossa i d’una possible *Saldube a Salou. Els actuals noms dels rius Xaló a Alacant i Jalón a Saragossa.
Baite en basc: ‘baite’ “interior”.

Tolir. Grec ‘tolys’ “fort”. En lletres llatines ‘Herculi toli andosso’ dedicat a Hèracles.
Bitane. En basc ‘bide’ “camí”; ‘bitan’ “fer camí, encaminar, guiar, conduir”. Sufix ‘-e’ “per”: “la força de Iunstir guiï”.
Bas de ‘basi’ “unció”. En basc ‘basitu’ “untar, posar-hi oli, ungir”.
Zumi en basc ‘zumintz’ “àloe”.
Ta-tin. En basc “és fet”.

Iŕe. En basc ‘hi’ “tu”; ‘-ŕe’ “per a tu, a tu”

“CÀLAT DE VENERACIÓ OFERIMENT DE FRUITES PLANTADES DE  L’INTERIOR DELS SAIONS. LA FORÇA DE IUNSTIR GUIÏ.  OLI  FET  D’ÀLOE PER A TU”.

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

BOTÓ DE MARBRE (botón de mármol con escritura ibérica)

Empúries.botó marbre

SORSE IDEŔKE TAI YI

quita d’una peça d’un conjunt de vuit, heus aquí
La peça es va trobar a Empúries.

Raonament:

‘sorse’ “vuit”. En basc ‘zortzi’

‘ideŕ’ “quita, treure d’un conjunt, separació”; basc ‘ider’

‘ke’ preposició de relació entre ‘ideŕ’ i ‘tai’

‘tai’ “peça d’un conjunt”. Pot ser també “brot”, ”fruita” o “flor”. Del substrat “toia”.

‘yi’ (pronunciació ‘nai’ o ‘nui’) equivalent a “heus aquí”.

Jaquemot

juny 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari