VAIXELL IBER?

Publicat a La Vanguardia el 31-10-2012 per Ignacio Orovio

El primer vaixell iber?
Una nau a Cap de Creus construïda amb tècniques inèdites sorprèn als arqueòlegs | Una investigació sobre la primera indústria exportadora catalana: el vi per les tropes romanes | L’encaix de la quilla, una moneda ibera i la tècnica constructiva aixequen sospites
Estar enfonsat no sempre és un problema. En el vaixell que va naufragar davant el Cap de Vol, al Port de la Selva, entre els anys 10 abans de Crist i 10 després de Crist aproximadament li ha anat la mar de bé tocar fons. Perquè tot i haver estat espoliat el 1967 per una banda de submarinistes belgues, que es van dur totes àmfores van trobar, la seva conservació en el fons mentre tecnologia i coneixement arqueològics avançaven permet anunciar que la nau era possiblement no romana sinó … ibera: no hi ha una altra nau identificada d’aquest poble que ocupava la península abans de l’arribada dels romans. Com a poble costaner, els ibers amb tota seguretat eren mariners, però no existeix fins avui constància arqueològica d’això.
L’espoli de 1967 no impedeix que en les restes es conservaran restes d’àmfores romanes. Els belgues només es van emportar les que estaven senceres, però van quedar els trossos. Són del tipus que els arqueòlegs anomenen Pascual 1 i per les inscripcions que porten se sap que es fabricaven al taller que va estar en el que avui és l’estació de metro de Badalona Centre, la romana Baetulo.Per això se sap que el vaixell va naufragar en aquesta vintena d’anys al voltant del canvi de mil · lenni. Per això s’ha cregut sempre que el vaixell era romà. I no està provat que no fos així, encara que nombrosos indicis suggereixen que el vaixell no era d’aquesta factura, si no, almenys, hereu de la tradició ibera. “El problema dels ibers és que només se’ls ha excavat en terra, no al mar. I eren un poble de costa: com és possible que no sapiguem res de la seva vessant marinera?”, Apunta Gustau Vivar, codirector de la operació i responsable del Centre d’Arqueologia subaquàtica de Catalunya (CASC), dependent de la conselleria de Cultura. “Al mar, els canvis tecnològics són molt lents, perquè un mal experiment et mata. Per això no seria estrany que els vaixells ibers fossin com aquest, aptes per aquesta costa, encara que els portessin els romans”.
Fa un parell d’anys, el CASC, situat a Girona, va decidir tornar a investigar aquell vaixell, en un projecte-els altres codirectors són Rut Geli i Carles de Joan, i que ha comptat amb el suport de l’ajuntament del Port de la Selva- que aprofundís en el coneixement de la qual es considera la primera indústria “catalana” exportadora: la del vi romà.
El vaixell de Cap de Vol transportava vi barat per les tropes romanes de les Gàl · lies i Germania. En un moment en què les esperances de supervivència de les empreses passen en part per la internacionalització, visitar aquell moment de la història econòmica local tenia la seva interés.Por les àmfores es coneixia la datació aproximada del viatge i el que transportava. Les naus que partien de Baetulo o de la Tarraconense tenien per destí Narbona, des d’on es distribuïa el vi a les tropes. En la investigació que s’ha desenvolupat aquest estiu han aparegut, en el fons del mar, algun coll d’àmfora amb el tap de suro … perforat. El vi era de baixa qualitat i prosseguia la seva fermentació en l’àmfora, de manera que es deixava un orifici per a l’evacuació de gasos. No per dolent fracassar. Aquest vi va acabar arribant a Roma. “És el primer moment d’exportació des d’aquí, però no d’un producte sobrant, sinó d’un producte que es fa per exportar”, afegeix Vivar.
El vaixell va ser succintament investigat el 1979 i 1980. En l’actual campanya va ser localitzat de nou, enterrat sota 60 centímetres de sorra, i la sorpresa ha arribat quan s’ha començat a analitzar els detalls. Diversos d’ells no són de factura romana, sinó d’origen incert. D’entrada, la quilla és gairebé plana. La costa catalana de l’època era molt similar a la de l’actual Camarga francesa, amb aiguamolls (d’aquí Maresme), llacunes, rius transitables. D’aquesta manera no calia construir ports, perquè els propis rius permetien amarrar i carregar. Amb l’estalvi inversor que això implicava. Però per això s’exigien calats lleus, i les naus romanes en tenien alts, perquè la costa itàlica, més profunda i amb corrents més forts, així ho exigia.
Hi ha més detalls no-romans a la nau: algunes quadernes estan interrompudes, el sistema de punxons amb què s’aguanten les fustes és propi, una reparació al casc, en forma d’hexàgon, presenta una tècnica estranya; hi ha alguns rebaixos a les travesseres de fusta, possiblement per lligar, i això és nou, el sistema de construcció era de casc previ, és a dir, primer s’armava el folre i després se li s’inseria l’estructura … I el detall més cridaner: sota el pal van col · locar una moneda-que va sobreviure als belgues i més de dos mil anys d’aigües-apotropaica (aquell objecte que s’usa simbòlicament per una cosa aliena a la seva funció real) que és, amb tota certesa, ibera. “Treballem amb la hipòtesi que el vaixell és de tradició ibera perquè té alguns elements definitoris tan clars que potser estem parlant que representa la tradició ibera. Però no podem assegurar res amb rotunditat”, admet Vivar. Tres especialistes en cultura ibera, Yaacov Kahanov, de la universitat de Haifa, Patrice Pomey, de la de Marsella, i Eric Rieth, de París I estáne començant a sostenir que els ibers van tenir una sòlida formació i tradició marinera.
Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s