ARTICLE D’OPINIÓ- Victor Montañés (4)

3. El morfema “-un/-on” en l’iber..-

Encara que no és un morfema molt repetit, si que el trobem sufixat en paraules clau, paraules prou importants per esclarir-nos, no tan sols el seu valor semàntic, sinó la seva potencia per formar paraules substantives, noms, o adjectives, per complementar els noms.

De fet, l’ús d’“-un”, com fem vist en els lèxics català i basc, serveix per formar adjectius, que es basen en el seu valor semàntic introductori: “un”, ‘que té’, que es complementa amb l’arrel que acompanya i junt amb la qual formen l’adjectiu del nom que acompanyen i complementen. És, doncs, “-un”, un morfema formant d’adjectius. Però molts cops aquests adjectius passen, al seu temps, a formar part dels substantius, se substantivitzen. Aquest procés el trobem de forma repetida en les paraules que, en principi, eren adjectius, com en el document “rebut”, on “rebut”, com tants participis, adopten la característica de l’adjectiu, modificant a “document”, però que, finalment, passa a ser nom, prescindint del nom “document”, per innecessari: “el rebut”, amb l’article que el nominalitza. En el basc passa el mateix: “gizon euskaldun”, ‘home que parla basc o que és basc’, passa a ser només “euskaldun”, ‘que té la llengua basca o l’esser basc’.

Aquest mateix procés, producte de la mateixa semàntica del morfema el trobem en l’iber, molts noms comuns atribuïts a les persones contenen aquests morfema “-un”. És el cas de “iun-s-tir”, on s’uneix a “-stir”, que, crec, forma part de la conjugació del verb “ser”, en la forma de present: ‘ells són’. També “un-in” sembla ser la forma femenina, com també ho pot ser “un-in-a”, o, fins i tot, “nis-un-i-ar”, “ai-un-in”, femení d’”ai-un”.

Tots aquests noms que porten associat el morfema “-un” en el seu tram final, serien, doncs, adjectius, formats per aquest morfema “-un” que podem traduir com ‘individu’, ‘persona’, ‘un’, etc. Del nom “i-un”, si extraiem aquest morfema “-un”, ens resta, tan sols, l’arrel “i-“, amb el qual es formaria la paraula ‘senyor’, una paraula bàsica que està present en gran quantitat d’escrits, especialment aquells més llargs amb forma de dedicatòria. “Iun” o “ium”, ‘senyor’, tindria l’arrel “i-“ amb un valor fonètic semblant a la nostra “j” catalana, i que, per tant, el podríem escriure perfectament amb “x” o, en castellà, amb “ch-“. Això em fa pensar que aquest fonema té un valor semàntic molt ampli, però que s’associa fonamentalment al concepte de ‘casa’, ja que aquesta té com a fonema nuclear el mateix so en basc: “e-tx-e”, quedant reduïda, molts cops a simplement “x-” o “xa-”, i d’aquí que el nom del ‘senyor’ en basc sigui “ja-un”, que amb el so apitxat que atribueixo per la “j” sonaria com “xa-un”, segurament relacionant el fet de la casa amb la del seu amo, tal com passa en el llati “domo”, ‘casa’ i “domine”, ‘senyor’, per tant, el propietari de la casa.

Aquest nom “iun”, ‘senyor’, també es pot presentar amb la forma “ai-un”, que podria ser un paral·lel del basc “ja-un”, amb una inversió de les vocals. Aquesta variant “aiun” és més aplicat a la forma femenina, “ai-un-in”, i, potser per això, presenta aquesta variació de l’arrel de “i-“ a “ai-“, encara que no trobo la motivació de tal canvi. “In” és un morfema que està acceptat com morfema del gènere femení, especialment en el que es refereix als homes. Aquests canvis que es donen en les arrels no és estrany al basc, ja que trobem els pronoms personals “gu-“, o “zu-“ que poden canviar a “geu-“ o “zeu-“.

Junt a “-in” de ‘”ai-un-in”, tenim formes femenines en “un-in”, o “un-in-a”, potser referit a persones indefinides, ‘un o una’, sense cap al·lusió a una característica que individualitzi a la persona a qui es refereix. Un altre mot relacionat amb les persones seria “nis-un-i-ar”, que sembla tenir com arrel el mot “nis-” segurament relacionat amb la paraula basca “neska”, ‘noia’, més dos sufixos afegits, a més del que estem tractant, “-un-“: “-i-“ i “-ar”. L’últim, “ar” és un dels sufixos més repetits de l’idioma iber, i representa a l’article o demostratiu singular, que posteriorment ha derivat en l’article determinat basc “-a”. L’infix “-i-“ pot ser un datiu, “-i”, ‘per a’, o bé, i m’inclino més per aquesta segona opció, una contracció del sufix de gènere femení, “-in”, abreujat a “-i-“ per una qüestió de simple eufonia. En aquest segon cas podem traduir la paraula com la ‘dona que té noia’, és a dir, la mare d’una noia, o, potser simplement, ‘la mare’.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en LLENGUA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s