ARTICLE D’OPINIÓ- Victor Muntañés – ( 5)

5na PART(ÚLTIMA): El morfema “-un/-on” en l’iber..-

Dos mots més són perfectament paral·lels als mots del lèxic basc: el primer, “lakun”, o “lagun”, de vegades reduït a “laku”, amb una pèrdua de la “-n” final, que es dona quan aquesta paraula acompanya i s’aglutina a una altra amb la qual formen una paraula composta, que podem traduir com en el “lagun” basc com a ‘company’. La traducció tenint en compte els seus morfemes formants de la paraula com: ‘que té extret del costat’, segurament referit a algú que ens ajuda, que treballa per a nosaltres, o que ens útil. Podríem, doncs, traduir-la com ‘company’, ‘amic’, ‘ajudant’, ‘servidor’, etc.

Una segona paraula és “ildun”, llegit, segons crec, com “illun”, que en basc seria “ilun”, ‘fosc’, encara que també ‘trist’, ‘apagat’, ‘mort’,… Per això podem associar-lo a la paraula basca “hil”, ‘mort’, i “hildun”, ‘que ha mort’ o ‘que és mort’. Aquest “h-“ inicial d’”hil” no seria una “h” significativa, procedent d’una anterior consonant, sinó una “h-“ diacrítica, escrita per diferenciar-la d’altres mots, com “ilun”, encara que, fonamentalment, totes elles parteixen d’un mateix ètim. Tenim alguns mots com “is-il”, ‘silenci’, on les “h” estan absents, tan per part d’”hitz”, ‘paraula’, com per part d’”hil”, ‘mort’, és a dir, la mort de la paraula, que seria la definició que aquesta paraula fa del silenci. Per això crec que cal fer un esforç de flexibilitat semàntica, relacionant “il” a diverses situacions, totes elles relacionades amb el fet d’estar a l’interior, com la ciutat, a l’interior de la muralla, o la persona morta, enterrat a la terra, o els llocs tancats, reclosos i foscos, sense accés a la llum.

La presència d’aquest adjectiu “ildun” en gran quantitat d’esteles i làpides mortuòries, fa ineludible associar-les a un adjectiu tan corrent com seria la de “mort”, associat a la persona en concret, fos un senyor, senyora, o altre persona i parentesc amb altres persones. “Ai-un-ild-un”, amb un reduplicació del morfema “un”, el primer associat a la paraula “ai-un”, ‘senyor’, i el segon a “ild-un”, ‘mort’, seria la definició de: ‘el senyor mort’, o millor, ‘el senyor que ha mort’.

El morfema basc “-dun” sembla estar present també en algunes paraules iberes, com en “don-d-on”, amb un canvi fonètic de la “u” per “o”, encara que en “ki-ar-dun”, sembla mantenir-se el valor de la “u”, que adjectivaria a “kiar”, possiblement la mateixa paraula que el basc “gihar”, ‘carn’, ‘que té carn’. El fet que “un” adquireixi una “d-“ inicial pot ser atribuït al valor semàntic de la “t/d”, també de la “-z-“, com essència del verb ‘ser’, i per tant “dun” o podríem traduir com ‘que ha de ser’, no com una possessió, que seria “un”, sinó com una característica de la persona, quelcom que la persona té de forma natural, essencial, per ser la persona que és, sense haver adquirit cap qualitat. Per això penso que tant “-un” com “-dun” són morfemes per crear adjectius diferenciadors i individualitzadors.

El morfema “-un” no sempre és escrit amb “u” sinó que en alguns casos sembla estar escrit amb “-on”, per causes que no podem comprendre, però que si són fàcils d’entreveure si analitzem aquest fenomen en el nostre propi idioma català. El català té una ambigüitat en la doble pronunciació de la “o”, de vegades com “u”, especialment en les síl·labes àtones i més en el dialecte oriental.

Així, paraules iberes com “bak-on”, “bok-on”, “leda-on”, o “kutu-on” podríem associar-les etimològicament al morfema que estem tractant: “-on/-un”. Molt probablement gran quantitats de paraules dels nostres lèxics castellà o català, no són paraules que tinguin a “-on” com morfema augmentatiu, que també, o que sigui part de la mateixa arrel de la paraula, que potser també, sinó que estarien formades per aquest morfema, ja fos d’origen iber, basc, i, fins i tot, llatí: “b-on”, “m-on-o” (un), “bal-ó”, “pet-ó”, etc. I paraules castellanes com la preposició “c-on”, o el prefix “com-“ o “con-“. És tan gran la transcendència que ha tingut aquest morfema en la formació de tota mena de paraules que, de vegades, es fa difícil saber-lo distingit i trobar quan es troba plenament integrat dins de les paraules, i en paraules de total origen llatí.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en LLENGUA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ARTICLE D’OPINIÓ- Victor Muntañés – ( 5)

  1. Antoni Jaquemot ha dit:

    L’amic Montañés ens exposa, com és el seu costum, la seva teoria de fragmentar les paraules en síl•labes i donant-li, a cadascuna, un valor semàntic. És un exercici que fa encomiar i obrir els ulls en moltes de les seves exposicions.

    Ara bé (que vol dir moro), abans cal fer una mica d’investigació.

    El cas ibèric ‘ildun’, segurament pronunciat ‘illun’, no té res a veure amb ‘ildun’ basc, sinó amb ‘irun’ “ciutat” (ilun>irun. Sovint el basc passa les eles entre vocals a “r”).
    El basc ‘il’ escrit normativament ‘hil’ és “mort” i el sufix ‘-dun’ infereix un concepte de possessió “posseeix la mort, és mort” i ‘-un’ és de qualitat: ‘ilun’ “esmorteït, fosc”. El nom procedeix de la lluna “il” a la qual en diuen ‘il-argi’ “llum de mort” i els mesos, com són lunars, també comencen per ‘il’. “Mort” també es registra com a ‘erio’ que seria l’equivalent a l’iber ‘elo’ déu de l’infern, diable, ‘elolekarko’ escrit a l’estrella de vuit puntes. Tenim els cognoms bascos ‘elorz’ i derivats que volen dir “espina i patiment”. És possible que en les antigues religions, el sol és la llum i la vida i la lluna representa la mort amb la seva llum esmorteïda.

    ‘Ildun, ildir, ildur’. Illun és ara Oloron i Hellín, Illir-da és Lleida i Illur>illurona, antiga Alarona avui Mataró, en altres llocs Alor. No crec que els ibers confonguessin la ciutat “dels vius” amb la “ciutat dels morts” . Els noms ‘ildir’ que apareixen en les esteles es refereixen al nom propi del difunt o el seu càrrec. En una estela mortuòria sempre s’escriu el nom del difunt.
    ‘Ekiar’ o ‘egiar’ és un títol de personatges vius en monedes i documents. Possiblement “senyor”, “facilitador” o “posseïdor”. L’iber ‘aiu’ i ‘aiun’ són noms personals que poden estar relacionats amb el basc ‘aio’ “desitjat”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s