LA FUNCIÓ DE LA LLETRA “H” EN L’IBER

El company Víctor Montañés ens ha fet arribar el següent correu :

Ja sé que l’estiu és època de descans i despreocupació, però també temps lliure per fer allò que durant la resta de l’any anem retardant, ja que no tenim temps. Per això ara, que estic de vacances he passat al català un petit article sobre el valor de la nostra lletra “h”, que també existeix en d’altres idiomes, però no en l’iber. Això m’ha porta a la reflexió de que podia haver existit una evolució que partint de la lletra “b”, molt abundant en l’iber, arribés a la “h” per influència d’idiomes externes, com el celta. 
Bé, només és una proposta més per veure si s’anima la gent a criticar-me, i de la discussió pot fer-se la llum. Sempre veuen mes 4 ulls que 2.

Us detallo a continuació el seu estudi. Esperem els vostres comentaris.

 moli de l'espigol

LA FUNCIÓ DE LA LLETRA “H” EN L’IBER

  1. La funció de l’“h”.-

 La lletra “h”, en moltes llengües, no té pronunciació, però el fet d’escriure-la ens ha de fer sospitar que, antigament, si la devia haber tingut, ja fora el so aspirat amb que encara la pronuncien en algunes llengües (anglès,…) o altre so conegut en aquests moments. Per tant l’“h” només representa l’enmudiment d’un so, en el presente desconegut, que la lletra “h” conserva al menys en l’espai buit que ocupa.

 

  • 2 Absència de l’“h” en l’iber.-

 

La llengua ibera sembla que no va conèixer l’h”, inexistent en el seu abecedari. És, doncs, evident que l’“h”, com a lletra, amb poc o cap so, no existía. Cab que algun dels  seus fonemes, si van passar a d’altres llengües, como podría ser la basca actual, o d’altres idiomes en els quals va actuar com a substracte, com en el català, va patir un enmudiment, tal com és evident en el mateix basc, on trobem paraules amb un fonema concret, i al mateix temps, la paraula sense aquell fonema i, en el seu lloc,  l’“h”, com, per exemple, “xurrupada” > “hurrupadada”, o “hobi” > “oi”, ‘geniva’, ‘tumba’. 

  • 3 L’“h” a partir d’altres  sons.-

 

Així vegem que alguns sons han generat aquest enmudiment, però devem preguntar-nos: per què? O millor, per què en algns casos un mateix fonema enmudeix i en d’altres no? Crec que havia d’existir algún tipus de xoc de pobles, i en el qual certs sons podríen ser interpretats amb diferents variacions, com, per ejemple, la “b” podría donar lloc a sons més forts, com la “p”, o a sons més dèbils com la “v”, la “f” o la “u”, així com la “w” en l’anglès.

Encara que alguns sons oclusius han pogut donar com a resultat evolutiu l’“h”, evolucionant a “g” o “j” per arribar a un so aspirat o enmudit totalment, també la “b”, com a fonema oclusiu, podía haver anat cap a la “v” o “f”, i finalment, cap a la “w”, “u”, i molt possiblement, i al final, l’“h”. 

  1. Estudi comparatiu.-

 Si comparem la nostra llengua amb la llatina, de la qual va surgir, vegem que la lletra “f” de moltes paraules llatinas ha donat “h”, ha enmudit, i els filòlegs ho atribueixen a un fenòmen típic del basc, que podría haver contaminat al castellà, veí del basc, i també al gascó, un altre idioma en contacte amb el basc pel nord.

No passa el mateix amb el català, molt més conservador que el castellà respecte al llatí. Així, per exemple, “facere” va evolucionar a “fer”, i,  en canvi, en castellà “hacer”. Sembla, doncs, com si la llengua castellana, la basca i la gascona, i d’altres més llunyanes com l’anglesa, totes elles en zona d’ocupació celta, estiguessin més disposades a enmudir el fonema “f”, encara que no únicament, però si principalment, passant la “f” cap a l’“h” o la “w”. Només  voldria recordar el nom de l’“aquam” en llatí, que partint d’altres vocables segurament anteriors com “abo”, va acabar en “wa-ter”, ‘aigua’ en anglès, o “wa-ser” en alemany, i “agu-a” en castellà, per tant, si que es veu una certa evolució que acaba reforçant la “u-“ inicial amb el so “g/k”. 

  • 5 Paraules basques amb “h”.-

 

Les paraules basques amb “h” són bastant freqüents i, especialmente, a l’inici de paraula, com “hor”, “hortz”, “hots”, etc. Moltes paraules basques són autòctones, d’altres semblen ser derivades d’altres llengües, como el llatí o llengües romances, sent algunes prèstecs clars d’aquestes. Podem citar entre aquestes llengües el canvi de “f” a “h”: “forneo” > “hornitu”, “fondus” > “hondar”, “femme” > “emma”, etc. Així, doncs, i fent una anàlisi etimològica, moltes paraules basques semblen haver arribat a la “h” provinents d’una anterior “f” o “b/v”, ja fossin originàries d’una altra llengua llatina o romance, o d’una llengua anterior a totes elles, que actués com antecedent, sigui el protobasc, o el preindoeuropeu, o també, es pot citar el mateix iber. Això fa que moltes paraules basques puguin semblar úniques o originals basques, quan, en realitat  són una evolució fonètica de paraules també existents en llengües veïnes. 

  1. Possibles relacions ibero-basques.-

 Les paraules iberes estan encara molt poc estudiades i interpretades, ja que, a pesar dels nombrosos esforços, continua sent un enigma per a nosaltres tot allò que posa en les inscripcions. Sempre hi ha qui creu que ha arribat a interpretar la llengua, però, el cert, és que no hi ha un sistema que ho faci de forma convincent, al menys per a la majoria de les persones. Totes s’apropen a la  interpretació de l’iber de la mà del basc, però aquest no és cap  clau mestra que faciliti les coses, encara que, evidentement, ha de ser una de les claus per a entendre qué diuen les escriptures i la llengua ibera.

Les paraules basques, si algunes o moltes, són derivades de l’iber, hem de pensar que han experimentat canvis en certs fonemes, cosa que l’allunyaria de l’iber primitiu, amb el qual guarda una relació estreta, però a la vegada, allunyada per l’evolució i influencias de 2 milenis. Per això cal aplicar fòrmules de transformació fonética, per poder establir els pareguts i la posible relació entre dues paraules, una de cada lèxic.

Paraules com “bar” podrían haver evolucionat a “har”, “bas” a “has”, “ver” a “her”, i “bor” a “hor” o “hur”. Però crec que l’iber no va ser una llengua aillada, sinó relacionada amb d’altres de coetànees, com el llatí o el celta, o llengües anteriores a totes elles. Paraules llatines haguèssin pogut tenir el seu antecedent en paraules iberes, tal com “falca”, derivada de la ibera “balke” o “flacus”, al seu torn derivada de “bilake”, etc.  

  1. L’evolució b > v > u > w > h.- 

L’evolució fonética, deguda a un xoc amb d’altres civilitzacions o cultures, que portaven d’altres pobles, com els celtes, amb formes fonètiques molt molt diferents, va fer que alguns fonemes molt habituals en l’iber, que no contempla variacions cap a d’altres labials, es transformessin en variants fonètiques de les labials, tal com cito en el títol del capítol. Serien alòfons del morfema /b/, com vegem en l’anglès: “w”, o en el llatí “f”, “v”, i, potser, per reforç de la “u” o de la “w”, la introducció de la “k/g” proteïca, que donaria lloc a l’escriptura de “qu-“ i “gu-“, a més a més de la “p”, com a variant forta i sorda. Per això, un dels casos d’evolució fonética que es dona en el mateix momento que es realitzen els escrits ibers, podía ser el pronom de plural, amb les seves dues formes per a la primera i la segona persona: “b-ir”, ‘nosaltres’, “tu-ir”, ‘vosaltres’, amb el sufix de plural “-ir”. Aquests pronoms, escrits molts cops al final de la frase, semblen transformar-se en “u-i” i “du-i”, on s’aprecia la sonorització total de la “b” i l’emmudiment de la “-r” final del morfema “-ir”.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en LLENGUA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a LA FUNCIÓ DE LA LLETRA “H” EN L’IBER

  1. Jaquemot ha dit:

    LA MANCA DE LA “H” EN IBÈRIC I LA PRONUNCIACIÓ DE LA “K”, “T”, i “R”

    En ibèric no consta el signe equivalent a la “h”. D’existir se suposa que hauria de ser una aspiració de la vocal procedent. Si aquesta aspiració és suau passa a que s’interpreti com un defecte de pronunciació o per tal d’evitar l’elisió. És el cas del castellà andalús que quan volen dir “los ojos” diuen ‘lo-h-oojo’ (la “s” és muda i no ajunten les dues vocals, lo’ + ojo ≠ l’ojo’. El plural de ‘ojos’ el marquen allargant la primera ‘o’.

    En ibèric la “r” és muda davant d’una “l”. En els noms: Sakaŕ i Saiŕ quan s’ajunten amb Laku o Lako surten escrits Sakalaku i Sailako sense que aparegui cap signe d’aspiració entre els dos noms.

    Ara bé, sí que tenim referències a través de la transliteració llatina de noms ibèrics en que hi apareix una “h”: URCHATETELLI procedent d’un ibèric *UŔKATE-TILDE on Uŕka a l’oïda de l’escriba llatí sonaria com a ‘ur-ha’, (‘urja’ castellà). Un altre testimoni escrit és el nom personal CHADAR ‘hadar’ (‘jadar’ castellà) que equivaldria a l’ibèric *KATAR de la família kate, kati, katin, kato, katon, katu.
    Així és que la possible aspiració ibèrica vindria de la “k”. El fenomen el tenim en el basc on la “k” podria haver-se aspirat i després desaparegut: ‘harri’ “pedra” de ‘karr’; ‘hartu’ “acollir, prendre” que en derivar apareix la “k”: ‘lo-kartu’ “prendre son, dormir”. De l’iber *‘konilde’ “conill” el basc ‘(k)untxi’.
    També hi ha constància de l’africació de la “t”>tx>tz>z. Ibèric OTABESA transliterat OCTABESA (Otxabesa) Utxesa. (llobera, matriu de llops). “Atamartín>Chamartín”; Atakon>Chacón” (persona prominent). En aquest cas la “ch” castellana equivaldria a la ‘ct’ llatina. Túria>zuria “el blanc”. Aquesta “t” correspondria a la “th” de la transliteració grega θ.

    Sabem que la Ŕ ibèrica podria ser ensordida o fricativa com una RS juntes, diferent de la ‘Rh’ grega. Els escrits ens ho demostren. Són forces les paraules ibèriques que tenen ‘rs’ seguides com ‘tiŕs’ que en els escrits apareixen després amb ‘s’ (ss) Baŕzkunes>baskunes. (en català també: de balsa, barsa>bassa; de borsa>bossa, de versar>vessar, etc.). El nom de Lleida és la demostració: de l’ibèric escrit Ildiŕda (illirsda) n’ha sortit el duet ‘ilerda’ i ‘ilesda’. Del primer en surt Lérida i del segon Llesda>Lleida, amb la vocalització “i” per la “s” del català antic, com consta en documents com de “Asnet>Ainet.

    Jaquemot

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s