MUSICA A ESPARTA

Bon dia a tothom:

Avui us poso el resum de la interessant xerrada que la nostra col·laboradora i amiga Carme Rusiñol ens va fer sobre:

Esparta: guerra i musica

 

A continuació poso  la publicació feta en el Diari de Terrassa sobre el recital del poema iber IUNSTIR, musicat per Carme Rusiñol que el va acompanyar al piano i que va cantar Mireia Santcerni. La Mireia també ens va interpretar unes melodies amb la flauta.

Aquest concert va formar part del vuité i últim taller del curs.

                                     Diari Terrassa

 

RESUM XERRADA

Esparta dedica tot el seu potencial religiós, polític i social a l’art de la guerra. La guerra esdevé un ritual religiós i un objectiu de supervivència. Els espartants concentren tots els seus esforços en defensar el territori conquerit, fins al punt que no és necessari mantenir un exèrcit, ja que l’excèrcit el formen els mateixos ciutadans. Per compendre aquest fet, cal reflexionar , breument, en la configuració territorial de la ciutat-estat espartana i en alguns trets històrics i culturals que la determinen .

El conjunt de l’antiga Grecia està format per una sèrie de ciutats-estat , cadescuna amb singularitats històriques, polítiques, socials y culturals molt diferenciades i, Esparta , als segles VII iVIII, ja esdevé una ciutat-estat amb una personalitat molt definida.

En primer lloc, és important destacar l’origen dels seus pobladors : els doris, de raça indoeuropea. Un poble invasor, procedent de territoris situats al nord de Tessàlia. que, a través de varies migracions, conquereí unes terres ocupades pels aqueus i micenis i, en arribar a Messènia, al sud del Peloponés, sotmet els seus habitants a la condició de servatge.

Després d’aquestes conquestes, Esparta assoleix un espai geogràfic extens , amb ciutats disseminades al mig i al sud del Peloponès. Per tal constituir-se en una entitat política forta i estable, ha de mantenir un ordre social, una coherencia ideològica i un poder hegemònic estricte.

Un legislador llegendari, Licurg , inspirat per la pitia de Delfos, hauria dictat les lleis de forma oral, imitant formes polítiques de Creta , Egipte i Orient.

La Rhetra, la llei principal, articula tres classes socials concretes:

Espartiates o elegits, que detenten tot el poder polític i militar. Són els nobles, els aristoi,

Periecs, comercians i artesans , exclosos del poder polític

i els ilotes o els vençuts, sotmesos a servatge,

La classe hegemònica dels espartiates, al cimall de la jerarquia social, esdevé el nucli essencial de la societat. L’estat li atorga lots de terra que els ilotes conrearan . Gaudeix de tots els privilegis i imposa ordre i disciplina. Està constituïda per:

Una Diarquia, dos reis, els arkhagetes, “guies del poble”

una assamblea, l’appella, “assamblea de guerrers”, i

la Gerusia de trenta ancians i cinc Èfors, vigilants que controlen el compliment de les lleis

L’AGOGÉ

L’AGOGÉ, o educació espartana, exerceix una rígida disciplina des de la infantensa. Els nens i nenes, a partir dels set anys, són separats de la familia i ja es consideren propietat de l’estat. Els nois són els futurs guerrers, les noies les mares de guerrers, i per aquestes funcións, han de cultivar un coratge i unes disposicions específiques que els distingeixin dels demés pobles. El principi bàsic, la kalokaghathia, consisteix en l’educació física i espiritual: el culte al cos es combina amb la formació cultural. La formació musical acompleix una funció primordial: els exercicis corporals, intensos i dolorosos, s’acompanyen de música. i de cants corals que estimulen l’esperit patriòtic i combatiu. Les dances, síntesi de só i moviment rítmic, contribueixen a enfortir i embellir el cos.

Els valors morals o models educacionals : honor, sacrifici, obedència, humilitat, austeritat, ascetisme, valor … s’acompanyen de rigorosos exercicis i doloroses pràctiques corporals. Soportar el dolor és un aprenantge. Exhibir valor i temeritat es recompensat.

Aquest rígid programa educatiu es complementa amb la memorització i recitació de les obres d’Homer , la lectura de les quals incrementa el sentiment de superació, l’amor a un ideal , l’admiració a l’heroi, l’exaltació de fígures mítiques, la imitació o mímesi, de virtuds aristocràtiques…

L’EDUCACIÓ MUSICAL

Esparta esdevé la capital musical més important de Grècia. A més de la formació musical que s’imparteix a l’escola, compta amb escoles especialitzades d’instruments i dansa, associacions corals, concursos, festivitats amb demostracions artístiques, participació en les Olimpiades….Grans instrumentistes i directors de cor funden escoles : Terpandre i Taletes de Gortina són els més destacats

FESTIVITATS

Aquesta societat; militarista i autàrquica, ha de trobar compensacions emotives per tal de canalitzar la repressió quotidiana i obsessiva que sofreix. Per la qual cosa, dedica dies d’esbarjo a exterioritzar sentiments i impulsos ofegats.

Les festivitats adquireixen un caire sagrat i insòlit. El respecte i obediència a aquestes diades és inqüestionable, fins i tot, en dies o periodes de guerra.

Sempre sota la dedicació d’una divinitat, Esparta aprofita les celebracions més importants per reafirmar els seus valors morals, els seus ideals patriòtics i exhibir la seva preparació física amb difícils exercicis gimnàstics. Les expressions musicals , sobretot, hi juguen un paper essencial. L’exhibició de la preparció i destresa musical dels joves ocupa gran part del temps d’aquestes diades, en les quals els concursos de dansa i d’interpretacions instrumentals visualitzen l’alt nivell d’educació musical , i el cant coral, un element de germanor, enardeix el sentiment patriòtic .

Tot aquest conjunt d’activitats s’ofereix a divinitats de caràcter agrari. En cada festivitat s’invoca la fertilitat i s’exalta la ressurrecció de la natura: Càrnees a Apol.locarneo, Gimnopèdies a Artemisa, Jacintes a Jacint.

LA GUERRA COM A RITUAL SAGRAT

Cada aconteixement bèl.lic esdevé un autèntic ritual sagrat, en el qual les intervencions musicals hi juguen un paper fonamental. L’emotivitat sonora de les melodies inflama el valor i la força dels guerrers i intimida l’enemic. Els instruments com: flautes, aulós i trompetes marquen els passos dels guerrers i donen les entrades a les diverses fases del combat.

La recitació dels poemes de Tirteu, forma coral amb gran contingut patriòtic , esperona el sentit combatiu. Constitueix una estratègia bèl.lica que esdevé essencial per escenificar el caràter sagrat de la guerra.

Consideració final

La civilització espartana esdevé el paradigme admirat i, a la vegada, temut , del valor guerrer, de la força física i, sobretot, de la superació individual per mitjà del sentiment col.lectiu. L’hegemonia d’Esparta suplentarà a la democràtica Atenes en acabar les guerres del Peloponès, encara que, a finals del segle IV a C, Tebes la humiliarà amb una inclement derrota .

És important recordar que el model de societat que Esparta implantà durant segles, constitueix el mirall i l’anhel de molts filòsofs i polítics: Plató, Nietzsche, Marx, Hitler… tots ells somniadors d’uns ideals totalitaris i antidemocràtics. 

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s