PLOM CASTELLET DE BANYOLES (Escrito ibérico sobre plomo de Tivissa)

Castellet de Banyoles ACastellet de Banyoles B

Imatges extretes de http://cathalaunia.org/Iberika/I02679

A

UDESKA: EŔKA IKI ŚOKA BAŔBINKIDE

KIAN AIUN ORTINIŔ ŚALI  OTANAI

ULDIBEI KATE ŚALIR SIATIKANIS

TOR

B

AIUN ORTINIKA BITAŔAN TEŚIR

Proposta de desxiframent

A

Una petita partició de la festa de noces en la unió carnal amb la companya íntima de vida. Un treball d’Aiun-Ortin d’una peça d’unça d’argent en un ungüentari d’argent equivalent per a Uldi-Bei.

B

Aiun-Ortin ha fet camí de forçada labor

 

Raonament

Aiun-Ortin i Uldi-Bei són noms personals

‘udeska” basc ‘deusak’ “adornament de noces, festa de noces”

‘eŕka’ basc “solc, partició, branca”.

‘iki’ basc ‘ikin’ “poc, petit”.

‘śoka’ basc ‘sokatu’ “unir-se carnalment”.

‘kian’ basc  ‘giau’; “cultivar”.

‘siati’ (plural) basc ‘zia’ “greix, ungüent”

kani-s “en gerra” ‘kani / kayi / kami’ “gerra” origen grec.

‘kate’  basc ‘(en)gatik’ “per a”

‘otanai’ “’otar’ peça de 40 gr.”

‘śali, śalir’ “argent”.

‘kide’ “persona igual, amic, company”

‘baŕbin’ “ànima, vida interna”, basc ‘barru’ “intern”, bihi / bini’ “gra, llavor, portador de vida”, ‘biz’ “vida”; “vida interna” podria atribuir-se a “amor” perquè Uldi-Bei és nom femení, company de l’ànima o company d’amor”.

‘-ika’ sufix de presentació, demostració.

‘bitaŕan’ Basc ‘bide’ “camí” forma verbal en passat “ha caminat, ha fet camí, ha viscut.

‘teśir’ basc ‘desak’ labor feta amb esforç.

Antoni Jaquemot

Juliol 2017

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

PLOM DE VILLARES VI (MLH F17.2)

Villares VI

Cara A:

SAKAŔADINDE IUŚTIR BAŔBINKE BANTAKON ATUN
TAŔATI ULDIDAR SEDALIKEAN TEŚIBIDERUKAN
BAŚUIKAN BAGARARŃI SEKEBIDEROSAN ŚUŚU(DE) –
S ATUN BIDIRE BOŚIN INEŃUGI KATIBABIŔBETE

Cara B:

BETUGINETE IUŚTIR ATURDE

Segmentació proposada:
Sakaŕ-Adin-te Iuśtir baŕbin-ke bandakon atun.

Daŕ-Adi Uldi-Dar sedalikean. Teśi bide-(e)ruk-an

baśu ikan bakarńi. Seke biderosan śuśudes

atun bidire bośin ineńugi katiba biŕ bete

Betugine-te Iuśtir aturde

Proposta de traducció:

Cara A

 

SAKAR ADIN PECADOR AMB DOLOR D’ÀNIMA A IUNSTIR EN GRATITUD. EL CREIXEMENT D’ULDI-DAR ADQUIRIT  REGALS  PER UNA REUNIÓ FESTIVA AMB VI, HEUS AQUÍ. S’HA ADQUIRIT CERA PER LA TEIA DE GRÀCIA QUÈ SIGUI ALEGRE. EL SEMEN DEL COBRIMENT SEGUEIXI.

Cara B

CONSIDERADA MESURA DE IUNSTIR D’ESTAR ENCINTA.

Raonament:

Sakaŕ-Adin: Nom personal que introdueix l’escrit. Sakaŕ, en basc ‘zakar’ “fort, rude”; ‘adin’ “veterà, d’edat”.

Iunstir, aquí escrit Iuztir, és la deessa de la vida i de la mort.

Baŕbinke: En basc ‘bin’ “afligiment, dolor, mal, amargor”. ‘Baŕ’ “interior”; ‘-ke’ “de”.

‘bandakon’: substrat ‘”bandarra”, basc “inclinat, torçat, viciós”; ‘-kon’ sufix de persona que representa.

‘atun’ en basc “primer blat” és un ritual de gratitud, gràcia sagrada.

‘taŕati’: “ampliacions, prolongacions, engrandiment, creixement, embaràs” en basc ‘tarra’.

‘Uldi-Dar’ Pronunciació *ullidar. ‘Uldi’ basc ‘ole, olde’ “voluntat” i ‘d-aŕ’ acollidor / a” nom personal femení.

‘Sedalikean tezi bider ukan’:

sedal-ike-an. Basc: ‘seda’ “fixar, determinar, terme, decidir” ‘ike-an’ sufixos verbals: “ha decidit”. ‘Dezi’ en basc ‘dezak’ “labors, treballs esforçats, regals”; ‘bider ukan’ és una variant de ‘bideŕ-okan’ del plom de St. Just Desvern. (bide-eŕokan) “manera, via de transferir, de fer passar”. El sufix ‘-an’ forma de passat. En basc ‘eroski’ “vendre, transferir”.

‘bazu’. En basc ‘batzu’ “unió”.

‘ikan’ En basc ‘igan’ “festa”

‘bakarńi’ ‘bakar’ del substrat ‘bagot’. ‘Baka’ “vi” segons Terenci Varró. ‘Ńi’ “heus aquí, això és”.

‘seke’ substrat “seguer, rusc silvestre”, “cera”.

‘zuzurdes’. En basc ‘zuzi’“teia”.

‘atun’ adjectiu dedicat a la divinitat, potser de l’egipci aton i atenea, basc ‘adun’ “blat nou”, “agraïment”.

‘bide-eros-an’ paral•lel a ‘bide-eŕok-an’ “la manera de vendre i transferir”. En basc ‘eroski’.

‘bidire’ en basc ‘bider’ “bedi, biz’ “que sigui”

‘bozin’. En basc ‘bozin / pozin’ “fer festa, celebrar”.

‘ineńugi’ Basc: ‘inaurri<inanurr’, ‘inaute’ “cobrir”.

‘katiba’ Basc “kaduri” esperma, espermàtic, semen”

‘bir bede’ “ Basc ‘bira’ “que siguin”; ‘bete’ “ple”.

 

‘bedu’ en basc ‘bet-’ “mirar, contemplar, considerar”

‘kine’ basc ‘kinoi’ “nivell, mesura”

‘Iuztir (Iunstir) la Deessa.

‘aturde: ‘azur’ “prenys, està encinta”.

 

Antoni Jaquemot

Desembre 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

GOT D’ARGENT TROBAT A TIVISSA AMB ESCRIPTURA IBÈRICA (Vaso de plata con escritura ibérica)

Baikar Tivissa

Imatges extretes de http://cathalaunia.org

BADE IŔE BAIKAR ŚOKIN BAIKAR

“A LA VEGADA TU ETS GOT, GOT CÒNCAU”

Expressió que vindria a dir “tu ets un got “especial” còncau”

 

El got té forma còncava pel mig i en el fons exterior està escrita la llegenda.

Raonament:

‘bade’ en basc “a la vegada”

‘iŕe’ en basc ‘hire’ “de tu, teu” forma verbal de “tu ets” dirigit a l’objecte.

‘baikar’ “bol, got” del substrat ‘vega’ “conca” en orografia “conc”.

‘zokin’ en basc ‘zokon, zokogune’ “concavat”.

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

CERÀMICA DE LLÍRIA F-13.5 (escrito ibérico sobre cerámica)

Llíria F13.5

 

BANKUŔS KAŔES BANITE EKIAR SALDUTIBAITE IUMSTIŔ TOLI(RBI)TANE BASŚUMIDADINIŔE.

Ban-guŕs kaŕes banite egiar salduti-baite Iumstir tolir bidane bas śumi tatin iŕ e.

La gerra l’ofereix a la deessa Iunstir

Proposta de traducció:
Ban gurs: en basc, ‘eman’ “donar”, ‘ban’ “cosa donada, el recipient, el càlat ; ‘guŕs’’guren’ “veneració”.
Karres, en basc ‘ekarre’ “fruits”.

Banite: ‘ban’ substrat de “bandeja” basc ‘eman’ “donar, oferiment”: “recipients de donacions”; ‘-ti’ plural; ‘-te’ subjecte.

Ekiar: Possessió, senyor, domini, facultat, capacitat de fer. En basc ‘egi’, respecte a arbres: “plantats”
Saldu: ‘sallu’ escrit en llatí. Del substrat “saió”. “tros de terra per conrear. Nom de la ciutat de Salduie, antiga Saragossa i d’una possible *Saldube a Salou. Els actuals noms dels rius Xaló a Alacant i Jalón a Saragossa.
Baite en basc: ‘baite’ “interior”.

Tolir. Grec ‘tolys’ “fort”. En lletres llatines ‘Herculi toli andosso’ dedicat a Hèracles.
Bitane. En basc ‘bide’ “camí”; ‘bitan’ “fer camí, encaminar, guiar, conduir”. Sufix ‘-e’ “per”: “la força de Iunstir guiï”.
Bas de ‘basi’ “unció”. En basc ‘basitu’ “untar, posar-hi oli, ungir”.
Zumi en basc ‘zumintz’ “àloe”.
Ta-tin. En basc “és fet”.

Iŕe. En basc ‘hi’ “tu”; ‘-ŕe’ “per a tu, a tu”

“CÀLAT DE VENERACIÓ OFERIMENT DE FRUITES PLANTADES DE  L’INTERIOR DELS SAIONS. LA FORÇA DE IUNSTIR GUIÏ.  OLI  FET  D’ÀLOE PER A TU”.

Antoni Jaquemot

Juny 2017

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

BOTÓ DE MARBRE (botón de mármol con escritura ibérica)

Empúries.botó marbre

SORSE IDEŔ KETAI YI

Vuit quantitats iguals, heus aquí
La peça es va trobar a Empúries. Serà una mostra per fer-ne vuit iguals

Raonament:

‘sorse’ “vuit”. En basc ‘zortzi’

‘ideŕ’ “igual” basc ‘ide’

‘ketai’ “quantitat, treball”.

‘yi’ (pronunciació ‘nai’ o ‘nui’) equivalent a “heus aquí”.

Jaquemot

Octubre 2017

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

FUSAIOLA DEL VILAR DE VALLS (tortera escrita en ibérico de Valls)

I02886-dib-BIBR00335-1.jpg

fusaiola Vilar de Valls escrit

Imatges extretes de cathalaunia.org

IŔE KEŚTANḾ ATAŔŚU EKIAŔ SINEKUN

                                                BAI BAIBAR

IŔE   “pròpia, la teva o verb “tu ets”.

KEŚTANḾ .  Basc ‘keste’ “nansa de cistella o d’olles”; amb sufix ‘-nm’ informa que és una anella . Es refereix a la fusaiola.

ATAŔŚU. Basc adats “cabellera, grenya”, “manyoc, flocall,  acumulació de fils al teler”

EKIAŔ.  ‘ekiaŕ  “qui fa, domini”. En basc ‘egi” “fer”

SINEGUN. El substrat “seny” ‘seneko, séneca’; ‘sinegun’ “Ple de seny, confiança, coneixement”.

BAI BAIBAR. En basc ‘bai’ “és, això és” ‘baibar’ basc ‘bai’ “conca· possible nom iber de Valls, nom donat als torrents que travessen la ciutat”

Proposta de traducció:

TU ETS LA FUSAIOLA QUE DOMINA EL FLOCALL DEL CONEIXEMENT.  PEÇA DEFECTUOSA (DE MOSTRA) DE VALLS”

Jaquemot

Abril 2018

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

ESTELA DE SAGUNT f.11.10

I01953-dib-BIBR00287-1.jpg

Imatges extretes de http://cathalaunia.org  

Transliteració:

OLORTIKIRSBE

ŔIAN : YITIKIRS

ENI : EDERINDU

Segmentació:

OLOR-TIKIRS BEŔIAN YI  TIKIRS- ENI  EDERINDU

Traducció

OLOR-TIKIRS HA MORT, HEUS AQUÍ. TIKIRS-ENI  HA FET ELS FUNERALS

Raonament:

Olor-Tikirs i Tikirs-Eni són noms personals.

B-eŕian “ell ha mort”, ‘b-‘ pronom de tercera persona, ‘eriar’ “mort”, ‘-n’ forma verbal del passat.

‘yi’ final de sentència: “això és, heus aquí”.

‘ederindu’ “ha fet els funerals” basc ‘eden’ “funerals”; ‘-in’ de ‘egin’ ‘du’ passat del verb “haver”.

Juny 2017

Jaquemot

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari